Distribució F

Infotaula distribució de probabilitat
Funció de distribució de probabilitat
TipusDistribució F no central Modifica el valor a Wikidata
EpònimRonald Aylmer Fisher i George Snedecor Modifica el valor a Wikidata
Paràmetresd1, d₂ > 0 graus de llibertat
Suport x ( 0 , + ) {\displaystyle x\in (0,+\infty )}
fdp d 1 d 1 / 2 d 2 d 2 / 2 B ( d 1 / 2 , d 2 / 2 ) x d 1 / 2 1 ( d 1 x + d 2 ) ( d 1 + d 2 ) / 2 , {\displaystyle {\frac {d_{1}^{d_{1}/2}d_{2}^{d_{2}/2}}{B(d_{1}/2,d_{2}/2)}}{\frac {x^{d_{1}/2-1}}{(d_{1}x+d_{2})^{(d_{1}+d_{2})/2}}},} x>0
FD I d 1 x d 1 x + d 2 ( d 1 2 , d 2 2 ) , x 0 {\displaystyle I_{\frac {d_{1}x}{d_{1}x+d_{2}}}\left({\tfrac {d_{1}}{2}},{\tfrac {d_{2}}{2}}\right),\quad x\geq 0}
Esperança matemàtica d 2 d 2 2 {\displaystyle {\frac {d_{2}}{d_{2}-2}}} , per d₂ > 2
Moda d 1 2 d 1 d 2 d 2 + 2 {\displaystyle {\frac {d_{1}-2}{d_{1}}}\;{\frac {d_{2}}{d_{2}+2}}} , per d1 > 2
Variància 2 d 2 2 ( d 1 + d 2 2 ) d 1 ( d 2 2 ) 2 ( d 2 4 ) , {\displaystyle {\frac {2\,d_{2}^{2}\,(d_{1}+d_{2}-2)}{d_{1}(d_{2}-2)^{2}(d_{2}-4)}},} per d₂ > 4
Coeficient de simetria ( 2 d 1 + d 2 2 ) 8 ( d 2 4 ) ( d 2 6 ) d 1 ( d 1 + d 2 2 ) , {\displaystyle {\frac {(2d_{1}+d_{2}-2){\sqrt {8(d_{2}-4)}}}{(d_{2}-6){\sqrt {d_{1}(d_{1}+d_{2}-2)}}}},} d₂ > 6
FGMNo existeix
EOMFisher-F-distribution Modifica el valor a Wikidata
MathworldSnedecorsF-Distribution Modifica el valor a Wikidata

En Teoria de probabilitat i Estadística, la distribució F és la distribució de probabilitat definida del quocient de dues variables aleatòries independents amb distribucions khi quadrat, cadascuna dividida pel seu nombre de graus de llibertat. També se la coneix com a distribució F de Snedecor (per George Snedecor) o com a distribució F de Fisher-Snedecor. És fonamental en molts contrasts d'hipòtesis, especialment en els de l'Anàlisi de la variància. La referència bàsica d'aquesta pàgina és Johnson et al.[1]

Definició, funció de densitat i funció de distribució

Sigui S 1 χ d 1 2 {\displaystyle S_{1}\sim \chi _{d_{1}}^{2}} i S 2 χ d 2 2 {\displaystyle S_{2}\sim \chi _{d_{2}}^{2}} , independents, amb d 1 > 0 {\displaystyle d_{1}>0} i d 2 > 0 {\displaystyle d_{2}>0} . La variable aleatòria

X = S 1 / d 1 S 2 / d 2 {\displaystyle X={\frac {S_{1}/d_{1}}{S_{2}/d_{2}}}}
es diu que segueix una distribució F {\displaystyle F} amb d 1 {\displaystyle d_{1}} i d 2 {\displaystyle d_{2}} graus de llibertat.. S'escriu X F ( d 1 , d 2 ) {\displaystyle X\sim F(d_{1},d_{2})} .

La seva funció de densitat és

f ( x ) = d 1 d 1 / 2 d 2 d 2 / 2 B ( d 1 / 2 , d 2 / 2 ) x d 1 / 2 1 ( d 1 x + d 2 ) ( d 1 + d 2 ) / 2 , x > 0 , {\displaystyle f(x)={\frac {d_{1}^{d_{1}/2}d_{2}^{d_{2}/2}}{B(d_{1}/2,\,d_{2}/2)}}\,{\frac {x^{d_{1}/2-1}}{(d_{1}x+d_{2})^{(d_{1}+d_{2})/2}}},\quad x>0,}
on B ( a , b ) {\displaystyle B(a,b)} és la funció beta.

La funció de distribució per a x 0 {\displaystyle x\geq 0} es pot escriure

F ( x ) = I m ( x ) ( d 1 / 2 , d 2 / 2 ) , amb m ( x ) = d 1 x d 1 x + d 2 , {\displaystyle F(x)=I_{m(x)}(d_{1}/2,\,d_{2}/2),\quad {\text{amb}}\quad m(x)={\frac {d_{1}x}{d_{1}x+d_{2}}},}
on I α ( a , b ) {\displaystyle I_{\alpha }(a,b)} és una funció beta incompleta regularitzada. Per a x < 0 {\displaystyle x<0} , F ( x ) = 0 {\displaystyle F(x)=0} .


Comentari sobre els graus de llibertat. El cas més habitual d'una distribució χ 2 {\displaystyle \chi ^{2}} és quan el nombre d {\displaystyle d} de graus de llibertat és un nombre natural i llavors es pot interpretar com la suma dels quadrats de d {\displaystyle d} variables aleatòries normals estàndard independents. Però mitjançant la funció de densitat es pot definir una distribució χ 2 {\displaystyle \chi ^{2}} que tingui com a graus de llibertat qualsevol nombre real estrictament positiu d ( 0 , ) {\displaystyle d\in (0,\infty )} , nombre que continua anomenat-se els graus de llibertat de la distribució.[2] En conseqüència, pot definir-se la distribució F {\displaystyle F} amb graus de llibertat qualsevol nombres d 1 , d 2 ( 0 , ) {\displaystyle d_{1},\,d_{2}\in (0,\infty )} .

Càlcul de la funció de densitat
Comencem buscant la funció de densitat de
G = S 1 S 2 . {\displaystyle G={\frac {S_{1}}{S_{2}}}.}
Amb aquest objectiu, considerarem el canvi ( S 1 , S 2 ) ( G , S 2 ) {\displaystyle (S_{1},S_{2})\mapsto (G,S_{2})} i després buscarem la marginal de G {\displaystyle G} . Per la independència de S 1 {\displaystyle S_{1}} i S 2 {\displaystyle S_{2}} , la densitat conjunta del vector ( S 1 , S 2 ) {\displaystyle (S_{1},S_{2})} és el producte de les densitats d'aquestes dues variables:
f ( S 1 , S 2 ) ( u , v ) = C u d 1 / 2 1 v d 2 / 2 1 e ( u + v ) / 2 , u > 0 , v > 0. {\displaystyle f_{(S_{1},S_{2})}(u,v)=Cu^{d_{1}/2-1}\,v^{d_{2}/2-1}e^{-(u+v)/2},\quad u>0,\,v>0.}
on
C = 2 ( d 1 + d 2 ) / 2 Γ ( d 1 / 2 ) Γ ( d 2 / 2 ) . {\displaystyle C={\frac {2^{-(d_{1}+d_{2})/2}}{\Gamma (d_{1}/2)\Gamma (d_{2}/2)}}.}
Considerem l'aplicació h : ( 0 , ) 2 ( 0 , ) 2 {\displaystyle h:(0,\infty )^{2}\rightarrow (0,\infty )^{2}} donada per
h ( u , v ) = ( u v , v ) . {\displaystyle h(u,v)={\bigg (}{\frac {u}{v}},\,v{\bigg )}.}
que és bijectiva. La inversa és g = h 1 : ( 0 , ) 2 ( 0 , ) 2 {\displaystyle g=h^{-1}:(0,\infty )^{2}\rightarrow (0,\infty )^{2}} ,
g ( x , v ) = ( x v , v ) . {\displaystyle g(x,v)=(xv,v).}
El determinant jacobià de g {\displaystyle g} és J g = v {\displaystyle J_{g}=v} . Llavors, la funció de densitat de ( G , S 2 ) {\displaystyle (G,S_{2})} (vegeu l'apartat de funcions d'un vector aleatori amb densitat de la pàgina Vector aleatori) és
f ( G , S 1 ) ( x , v ) = C x d 1 / 2 1 v ( d 1 + d 2 ) / 2 1 e v ( 1 + x ) / 2 , x > 0 , v > 0. {\displaystyle f_{(G,S_{1})}(x,v)=Cx^{d_{1}/2-1}v^{(d_{1}+d_{2})/2-1}e^{-v(1+x)/2},\quad x>0,\,v>0.}
Per tant,
f G ( x ) = 0 f G , S 1 ( x , v ) d v = C x d 1 / 2 1 0 v ( d 1 + d 2 ) / 2 e v ( 1 + x ) / 2 d v . {\displaystyle f_{G}(x)=\int _{0}^{\infty }f_{G,S_{1}}(x,v)\,dv=Cx^{d_{1}/2-1}\int _{0}^{\infty }v^{(d_{1}+d_{2})/2}e^{-v(1+x)/2}\,dv.}
La integral de la dreta es pot calcular mitjançant la funció gamma i, canviant C {\displaystyle C} pel seu valor, s'obté
f G ( x ) = 1 B ( d 1 / 2 , d 2 / 2 ) x d 1 / 2 1 ( 1 + x ) ( d 1 + d 2 ) / 2 . {\displaystyle f_{G}(x)={\frac {1}{B(d_{1}/2,\,d_{2}/2)}}\,{\frac {x^{d_{1}/2-1}}{(1+x)^{(d_{1}+d_{2})/2}}}.}
Finalment, per calcular la densitat de
X = d 2 d 1 G , {\displaystyle X={\frac {d_{2}}{d_{1}}}\,G,}
s'utilitza que si Y {\displaystyle Y} és una variable aleatòria amb funció de densitat f Y {\displaystyle f_{Y}} , llavors la densitat de la variable R = a Y {\displaystyle R=aY} , amb a > 0 {\displaystyle a>0} , és
f R ( x ) = 1 a f Y ( x a ) . {\displaystyle f_{R}(x)={\frac {1}{a}}f_{Y}{\bigg (}{\frac {x}{a}}{\bigg )}.}
Càlcul de la funció de distribució
Per a x 0 {\displaystyle x\geq 0} tenim
F ( x ) = d 1 d 1 / 2 d 2 d 2 / 2 B ( d 1 / 2 , d 2 / 2 ) 0 x t d 1 / 2 1 ( d 1 t + d 2 ) ( d 1 + d 2 ) / 2 d t . {\displaystyle F(x)={\frac {d_{1}^{d_{1}/2}\,d_{2}^{d_{2}/2}}{B(d_{1}/2,\,d_{2}/2)}}\int _{0}^{x}{\frac {t^{d_{1}/2-1}}{(d_{1}t+d_{2})^{(d_{1}+d_{2})/2}}}\,dt.}
En aquesta integral es fa el canvi
t = d 2 d 1 y 1 y , {\displaystyle t={\frac {d_{2}}{d_{1}}}\,{\frac {y}{1-y}},}
i s'obté una integral del tipus funció beta.

Funció característica

Phillips [3] dóna la següent expressió de la funció característica de X F ( d 1 , d 2 ) {\displaystyle X\sim F(d_{1},d_{2})} :

φ ( t ) = Γ ( ( d 1 + d 2 ) / 2 ) Γ ( d 2 / 2 ) U ( d 1 2 , 1 d 2 2 , i t d 2 d 1 ) , {\displaystyle \varphi (t)={\frac {\Gamma {\big (}(d_{1}+d_{2})/2{\big )}}{\Gamma (d_{2}/2)}}\,U{\bigg (}{\frac {d_{1}}{2}},1-{\frac {d_{2}}{2}},it{\frac {d_{2}}{d_{1}}}{\bigg )},}
on U ( a , b , z ) {\displaystyle U(a,b,z)} és la funció hipergeomètrica confluent de 2a. classe.[4] Vegeu Johnson et al.[1] per a un desenvolupament en sèrie de la funció característica.

Moments

Sigui X F ( d 1 , d 2 ) {\displaystyle X\sim F(d_{1},\,d_{2})} . Llavors X {\displaystyle X} té moment d'ordre n {\displaystyle n} si i només si n < d 2 / 2 {\displaystyle n<d_{2}/2} . En aquest cas,

E [ X n ] = d 2 n d 1 n Γ ( d 1 / 2 + n ) Γ ( d 2 / 2 n ) Γ ( d 1 / 2 ) Γ ( d 2 / 2 ) = d 2 n d 1 n d 1 ( d 1 + 2 ) ( d 1 + 2 n 2 ) ( d 2 2 ) ( d 2 4 ) ( d 2 2 n ) . {\displaystyle E[X^{n}]={\frac {d_{2}^{n}}{d_{1}^{n}}}\,{\frac {\Gamma (d_{1}/2+n)\,\Gamma (d_{2}/2-n)}{\Gamma (d_{1}/2)\,\Gamma (d_{2}/2)}}={\frac {d_{2}^{n}}{d_{1}^{n}}}\,{\frac {d_{1}(d_{1}+2)\cdots (d_{1}+2n-2)}{(d_{2}-2)(d_{2}-4)\cdots (d_{2}-2n)}}.}
En particular, si d 2 > 2 {\displaystyle d_{2}>2} , llavors X {\displaystyle X} te esperança i val
E [ X ] = d 2 d 2 2 . {\displaystyle E[X]={\frac {d_{2}}{d_{2}-2}}.}
Si d 2 > 4 {\displaystyle d_{2}>4} , X {\displaystyle X} te moment de 2n ordre
E [ X 2 ] = d 2 2 ( d 1 + 2 ) d 1 ( d 2 2 ) ( d 2 4 ) {\displaystyle E[X^{2}]={\frac {d_{2}^{2}(d_{1}+2)}{d_{1}(d_{2}-2)(d_{2}-4)}}}
i
Var ( X ) = 2 d 2 2 ( d 1 + d 2 2 ) d 1 ( d 2 2 ) 2 ( d 2 4 ) . {\displaystyle {\text{Var}}(X)={\frac {2d_{2}^{2}(d_{1}+d_{2}-2)}{d_{1}(d_{2}-2)^{2}(d_{2}-4)}}.}

Prova
Atès que S 1 {\displaystyle S_{1}} i S 2 {\displaystyle S_{2}} són positives i independents, tenim que

E [ X n ] = d 2 n d 1 n E [ S 1 n ] E [ S 2 n ] . {\displaystyle E[X^{n}]={\frac {d_{2}^{n}}{d_{1}^{n}}}E[S_{1}^{n}]\,E[S_{2}^{-n}].}
D'una banda, per les propietats de les distribucions khi quadrat,
E [ S 1 n ] = 2 n Γ ( d 1 / 2 + n ) Γ ( d 1 / 2 ) . ( 1 ) {\displaystyle E[S_{1}^{n}]=2^{n}\,{\frac {\Gamma (d_{1}/2+n)}{\Gamma (d_{1}/2)}}.\qquad (1)}
D'altra banda,
E [ S 2 n ] = 1 2 d 2 / 2 Γ ( d 2 / 2 ) 0 x d 2 / 2 n 1 e x / 2 d x . {\displaystyle E[S_{2}^{-n}]={\frac {1}{2^{d_{2}/2}\,\Gamma (d_{2}/2)}}\int _{0}^{\infty }x^{d_{2}/2-n-1}e^{-x/2}\,dx.}
La integral de la dreta és del tipus funció Gamma, i llavors, si n < d 2 / 2 {\displaystyle n<d_{2}/2} , tenim que
E [ S 2 n ] = 1 2 d 2 / 2 Γ ( d 2 / 2 ) Γ ( d 2 / 2 n ) ( 1 / 2 ) d 2 / 2 n = Γ ( d 2 / 2 n ) 2 n Γ ( d 2 / 2 ) . ( 2 ) {\displaystyle E[S_{2}^{-n}]={\frac {1}{2^{d_{2}/2}\Gamma (d_{2}/2)}}\,{\frac {\Gamma (d_{2}/2-n)}{(1/2)^{d_{2}/2-n}}}={\frac {\Gamma (d_{2}/2-n)}{2^{n}\Gamma (d_{2}/2)}}.\qquad (2)}
Si n d 2 / 2 {\displaystyle n\geq d_{2}/2} , aleshores la integral val infinit.

Quan n < d 2 / 2 {\displaystyle n<d_{2}/2} ajuntant (1) i (2) s'obté el resultat.

Entropia

h = ln Γ ( d 1 2 ) + ln Γ ( d 2 2 ) ln Γ ( d 1 + d 2 2 ) + ( 1 d 1 2 ) ψ ( 1 + d 1 2 ) ( 1 + d 2 2 ) ψ ( 1 + d 2 2 ) + ( d 1 + d 2 2 ) ψ ( d 1 + d 2 2 ) + ln d 1 d 2 , {\displaystyle h=\ln \Gamma \left({\tfrac {d_{1}}{2}}\right)+\ln \Gamma \left({\tfrac {d_{2}}{2}}\right)-\ln \Gamma \left({\tfrac {d_{1}+d_{2}}{2}}\right)+\left(1-{\tfrac {d_{1}}{2}}\right)\psi \left(1+{\tfrac {d_{1}}{2}}\right)-\left(1+{\tfrac {d_{2}}{2}}\right)\psi \left(1+{\tfrac {d_{2}}{2}}\right)+\left({\tfrac {d_{1}+d_{2}}{2}}\right)\psi \left({\tfrac {d_{1}+d_{2}}{2}}\right)+\ln {\frac {d_{1}}{d_{2}}},}
on ψ ( z ) {\displaystyle \psi (z)} és la funció digamma. Vegeu Lazo and Rathie.[5]

Referències

  1. 1,0 1,1 Johnson, Norman L.; Kotz, Samuel; Balakrishnan, Narayanaswamy. «Chap. 27». A: Continuous univariate distributions. 2. 2. ed. Nova York: Wiley, 1995. ISBN 978-0-471-58494-0. 
  2. Johnson, N. L.; Kotz, S.; Balakrishnan, N. Continuous Univariate Distributions, Volume 1. 2a edició. Nova York: Wiley, 1994, p. 417. ISBN 0-471-58495-9. 
  3. Phillips, P. C. B. (1982) "The true characteristic function of the F distribution," Biometrika, 69: 261–264 JSTOR 2335882
  4. National Institute of Standards and Technology. «Formula 13.4.4». A: Olver, F. W., Lozier, D., Boisvert R., Clark, C. W.. NIST handbook of mathematical functions. Cambridge New York Melbourne: Cambridge University Press, 2010. ISBN 978-0-521-14063-8. 
  5. Lazo, A.V.; Rathie, P. «On the entropy of continuous probability distributions». IEEE Transactions on Information Theory. IEEE, 24, 1978, pàg. 120–122. DOI: 10.1109/tit.1978.1055832.

Vegeu també

  • Vegeu aquesta plantilla
Distribucions discretes
amb suport finit
Distribucions discretes
amb suport infinit
Distribucions contínues
suportades sobre un interval acotat
Distribucions contínues
suportades sobre un interval semi-infinit
Distribucions contínues
suportades en tota la recta real
Distribucions contínues
amb el suport de varis tipus
Barreja de distribució variable-contínua
Distribució conjunta
Discreta
Ewens
Multinomial
Multinomial de Dirichlet
Multinomial negativa
Contínua
Dirichlet
Dirichlet generalitzada
Estable multivariant
Gamma normal
Gamma normal inversa
Normal multivariable
t multivariable
Matriu de valor
Matriu gamma
Matriu gamma inversa
Matriu normal
Normal de Wishart
Normal de Wishart inversa
t matriu
Wishart
Wishart inversa
Direccionals
Univariada (circular)
Asimètrica de Laplace envoltada
Cauchy envoltada
Exponencial envoltada
Lévy envoltada
Normal envoltada
Circular uniforme
Univariada de von Mises
Bivariada (esfèrica)
Kent
Bivariada (toroidal)
Bivariada de von Mises
Multivariada
von Mises-Fisher
Bingham
Degenerada i singular
Degenerada
Delta de Dirac
Singular
Cantor
Famílies