Consonant gutural

Punts d'articulació
  • Labial
    •     Bilabial
      •         Labiovelar
      •         Labiocoronal
    •     Labiodental
    •     Dentolabial
  • Bidental
  • Coronal
    •     Linguolabial
    •     Interdental
    •     Dental
    •     Dentoalveolar
    •     Alveolar
    •     Postalveolar
      •         Palatoalveolar
      •         Retroflexa
  • Dorsal
    •     Postalveolar
      •         Alveolopalatal
    •     Palatal
      •         Labiopalatal
    •     Velar
    •     Uvular
      •         Uvuloepiglotal
  • Laríngia (Gutural)
    •     Faríngia/Epiglotal
    •     Glotal
  • Perifèrica
Patró de la llengua
  • Apical
  • Subapical
  • Laminal
  • Sulcal
  • Cupulada
  • Lateral
  • Palatal
  • Velar
  • Uvular
  • Faríngia
  • Vegeu aquesta plantilla

Una consonant gutural és una consonant el punt d'articulació de la qual està a la part posterior del tracte vocal, usualment es consideren guturals les consonants uvulars, les faríngies, les epiglotals, les glotals, i alguns autors inclouen també les velars.[1][2]

Els idiomes Tuu i Juu (Khoisan) del sud d'Àfrica tenen moltes vocals guturals.

La paraula gutural deriva del llatí i literalment significa de la gola. El terme "gutural" no té una definició establerta, encara que històricament ha estat utilitzat en la fonètica i ocasionalment el fan servir els fonòlegs actualment, però no forma part de la classificació de consonants usades per l'Alfabet Fonètic Internacional.

Els sons guturals són típicament consonants, però algunes articulacions també es poden considerar guturals. Gairebé mai es fa servir gutural com un terme tècnic en lingüística.[3]

Els anomenats idiomes guturals

De forma popular, alguns idiomes es consideren com llengües guturals. Alguns d'aquests idiomes serien l'àrab, el francès i l'alemany.

Referències

  1. Miller, Amanda «Guttural vowels and guttural co-articulation in Juǀʼhoansi». Journal of Phonetics, 35, 1, 2007, pàg. 56–84. DOI: 10.1016/j.wocn.2005.11.001.
  2. Pullum, Geoffrey K.; Ladusaw, William. Phonetic Symbol Guide. Second. Chicago: University of Chicago Press, 1996. ISBN 0226685357. 
  3. Ball, Martin J. «What on earth does 'Guttural' mean, anyway?». clinicallinguistics, 19-09-2011.[Enllaç no actiu]


  • Vegeu aquesta plantilla

Anterior Quasi-
anterior
Central Quasi-
posterior
Posterior
Tancada
iy
ɨʉ
ɯu
ɪʏ
ɪ̈ʊ̈
ʊ
eø
ɘɵ
ɤo
əɵ̞
ɤ̞
ɛœ
ɜɞ
ʌɔ
æ
aɶ
äɒ̈
ɑɒ
Quasitancada
Semitancada
Mitjana
Semioberta
Quasioberta
Oberta
Pulmonars
Lloc → Labial Coronal Dorsal Laríngia
↓ Mode Bila­bial Labio­dental Den­tal Alve­olar Post­alve­olar Retro­flexa Pal­a­tal Ve­lar Uvu­lar Fa­rín­gia Glo­tal
Nasal m ɱ n ɳ̊ ɳ ɲ̊ ɲ ŋ̊ ŋ ɴ
Oclusiva p b t d ʈ ɖ c ɟ k ɡ q ɢ ʡ ʔ
Fricativa ɸ β f v θ ð s z ʃ ʒ ʂ ʐ ç ʝ x ɣ χ ʁ ħ ʕ h ɦ
Aproximant ʋ ɹ ɻ j ɰ̊ ɰ
Bategant ⱱ̟ ɾ ɽ ɢ̆ ʡ̯
Vibrant ʙ r ɽ͡r ʀ ʜ ʢ
Fricativa lateral ɬ ɮ ɭ˔̊ ɭ˔ ʎ̥˔ ʎ˔ ʟ̝̊ ʟ̝
Aproximant lateral l ɭ̊ ɭ ʎ̥ ʎ ʟ̥ ʟ ʟ̠
Bategant lateral ɺ ɺ̢ ʎ̯ ʟ̆
No pulmonars
Clics ʘ ǀ ǃ ǂ ǁ
ʘ̃ ʘ̃ˀ ʘ͡q ʘ͡qʼ 𝼊
Implo­sives ɓ ɗ ʄ ɠ ʛ
Eject­ives t̪ʼ ʈʼ
θʼ ɬʼ ʃʼ
ʂʼ ɕʼ χʼ tsʼ tɬʼ
cʎ̝̥ʼ tʃʼ ʈʂʼ kxʼ kʟ̝̊ʼ qχʼ
Africades
p̪f b̪v ts dz ʈʂ ɖʐ
ɢʁ ɟʝ cʎ̥˔ ɟʎ˔ kʟ̝̊ ɡʟ̝
Coarticulades
Frica­tives ɕ ʑ ɧ
Aproxi­mants ʍ w ɥ ɫ
Oclu­sives k͡p ɡ͡b ŋ͡m
 
  • Quan els símbols apareixen en parelles, esquerra-dreta representen les consonants sordes-sonores
Consonants i vocals amb els sons
  • Vocals
  • Consonants
    • Pulmonars
    • No pulmonars
    • Africades
    • Coarticulades
  • Les taules contenen símbols fonètics que potser no es mostrin correctament en alguns navegadors.