Vibrant uvular

Infotaula IPAVibrant uvular
ʀ
Número AFI123
Codificació
Entitat (decimal)ʀ
Unicode (hex)U+0280
X-SAMPAR\
Kirshenbaumr"
Braille⠔ (braille pattern dots-35)⠗ (braille pattern dots-1235)
Imatge
So
noicon
font · ajuda

La consonant vibrant uvular sonora és un so de la parla que es transcriu [ʀ] en l'AFI (una erra versaleta). És utilitzada en força llengües. Aquest so és la coneguda erra francesa. A Europa podria haver-se originat i difós a partir del francès, incorporant-se a l'alemany, alguns dialectes del neerlandès, alguns dialectes italians del nord, i alguns dialectes escandinaus del sud.[1][2][3][4]

Vibrant no sonorant elevada uvular sonora

Infotaula IPAVibrant no sonorant elevada uvular sonora
ʀ̝
Número AFI123 429
Codificació
X-SAMPAR\_r


Distribució de la R gutural ([ʁ ʀ χ]) s Europa.[5]
inusual
només en parla
usual en parla culta
general

En català

Aquest fonema no existeix en català. Això no obstant, algunes persones que no saben fer l'erra sonora en català, la pronuncien d'una manera similar a aquest fonema.

A més, el mallorquí de Sóller (solleric), per qüestions històriques rep influència francesa, per això alguns sollerics pronuncien aquest fonema en lloc de l'erra sonora.

En altres llengües

Aquest fonema és usat en francès (carré, [ˈkaʀe]), en portuguès (carro, [ˈkaʀu]), occità (garçon, [gaʀ'su]) i hebreuרוק, [jaˈʀok]), entre altres.

Notes

Bibliografia

  • Bisiada, Mario «[R] in Germanic Dialects — Tradition or Innovation?». Vernacular, 1, 2009, p. 84–99.
  • Canepari, Luciano. Il MªPi – Manuale di pronuncia italiana (en italian). 2. Bologna: Zanichelli, 1999. ISBN 88-08-24624-8. 
  • Ewert, A. The French Language. Faber, 1963. 
  • Grevisse, Maurice; Goosse, André. Le Bon Usage. 14th. De Boeck et Larcier, 2008. 
  • Hall, Tracy Alan «The phonology of German /ʀ/». Phonology, 10, 1, 1993, p. 83–105. DOI: 10.1017/S0952675700001743.
  • Martinet, A. Le Français sans fard. Presses Universitaires, 1969. 
  • Mateus, Maria Helena; d'Andrade, Ernesto. The Phonology of Portuguese. Oxford University Press, 2000. ISBN 0-19-823581-X. 
  • Moulton, W.G. «Jacob Böhme's uvular r». Journal of English and Germanic philology, 51, 1952, p. 83–89.
  • Rood, David S.; Taylor, Allan R. [2012-07-12]. «Sketch of Lakhota, a Siouan Language, Part I». A: Còpia arxivada. 17. Smithsonian Institution, 1996, p. 440–482 [Consulta: 11 febrer 2017]. 
  • Trudgill, Peter «Linguistic change and diffusion: Description and explanation in sociolinguistic dialect». Language in Society, 3, 2, 1974, p. 215-246. DOI: 10.1017/S0047404500004358.
  • Wheeler, Max W. The Phonology Of Catalan. Oxford University Press, 2005. ISBN 978-0-19-925814-7. 
  • Vegeu aquesta plantilla

Anterior Quasi-
anterior
Central Quasi-
posterior
Posterior
Tancada
iy
ɨʉ
ɯu
ɪʏ
ɪ̈ʊ̈
ʊ
eø
ɘɵ
ɤo
əɵ̞
ɤ̞
ɛœ
ɜɞ
ʌɔ
æ
aɶ
äɒ̈
ɑɒ
Quasitancada
Semitancada
Mitjana
Semioberta
Quasioberta
Oberta
Pulmonars
Lloc → Labial Coronal Dorsal Laríngia
↓ Mode Bila­bial Labio­dental Den­tal Alve­olar Post­alve­olar Retro­flexa Pal­a­tal Ve­lar Uvu­lar Fa­rín­gia Glo­tal
Nasal m ɱ n ɳ̊ ɳ ɲ̊ ɲ ŋ̊ ŋ ɴ
Oclusiva p b t d ʈ ɖ c ɟ k ɡ q ɢ ʡ ʔ
Fricativa ɸ β f v θ ð s z ʃ ʒ ʂ ʐ ç ʝ x ɣ χ ʁ ħ ʕ h ɦ
Aproximant ʋ ɹ ɻ j ɰ̊ ɰ
Bategant ⱱ̟ ɾ ɽ ɢ̆ ʡ̯
Vibrant ʙ r ɽ͡r ʀ ʜ ʢ
Fricativa lateral ɬ ɮ ɭ˔̊ ɭ˔ ʎ̥˔ ʎ˔ ʟ̝̊ ʟ̝
Aproximant lateral l ɭ̊ ɭ ʎ̥ ʎ ʟ̥ ʟ ʟ̠
Bategant lateral ɺ ɺ̢ ʎ̯ ʟ̆
No pulmonars
Clics ʘ ǀ ǃ ǂ ǁ
ʘ̃ ʘ̃ˀ ʘ͡q ʘ͡qʼ 𝼊
Implo­sives ɓ ɗ ʄ ɠ ʛ
Eject­ives t̪ʼ ʈʼ
θʼ ɬʼ ʃʼ
ʂʼ ɕʼ χʼ tsʼ tɬʼ
cʎ̝̥ʼ tʃʼ ʈʂʼ kxʼ kʟ̝̊ʼ qχʼ
Africades
p̪f b̪v ts dz ʈʂ ɖʐ
ɢʁ ɟʝ cʎ̥˔ ɟʎ˔ kʟ̝̊ ɡʟ̝
Coarticulades
Frica­tives ɕ ʑ ɧ
Aproxi­mants ʍ w ɥ ɫ
Oclu­sives k͡p ɡ͡b ŋ͡m
 
  • Quan els símbols apareixen en parelles, esquerra-dreta representen les consonants sordes-sonores
Consonants i vocals amb els sons
  • Vocals
  • Consonants
    • Pulmonars
    • No pulmonars
    • Africades
    • Coarticulades
  • Les taules contenen símbols fonètics que potser no es mostrin correctament en alguns navegadors.