Tractat de Pressburg |
|
|
|
![Map](https://maps.wikimedia.org/img/osm-intl,4,48.1447,17.1128,300x300.png?lang=ca&domain=ca.wikipedia.org&title=Tractat_de_Pressburg&revid=32353882&groups=_b20c42155a0649bebaf55a1496e31ad2cacd82e9) | 48° 08′ 41″ N, 17° 06′ 46″ E / 48.1447°N,17.1128°E / 48.1447; 17.1128 |
|
Tipus | tractat de pau ![Modifica el valor a Wikidata](//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/10px-Arbcom_ru_editing.svg.png) |
---|
Data | 1805 ![Modifica el valor a Wikidata](//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/10px-Arbcom_ru_editing.svg.png) |
---|
Localització | Bratislava (Eslovàquia) ![Modifica el valor a Wikidata](//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/10px-Arbcom_ru_editing.svg.png) |
---|
Signatari | |
---|
|
El tractat de Pressburg fou un tractat de pau entre França i l'Arxiducat d'Àustria signat el 26 de desembre de 1805 a Pressburg, actualment anomenada Bratislava, com a final de la guerra de la Tercera Coalició.[1]
El tractat de Pressburg entre l'Arxiducat d'Àustria i França es va signar el dia 26 de desembre de 1805, i per aquest tractat Àustria va rebre Salzburg (menys Eichstadt i Passau, que van passar al Regne de Baviera; l'elector de Salzburg fou compensat a la cessió de les ciutats imperials de Frankfurt i Wetzlar amb el títol de gran duc elector de Frankfurt), i renunciava als bisbats d'Augsburg, Brixen, al Tirol[2] i al Voralberg que van passar a Baviera; a la Suàbia austríaca i part de Brisgòvia que va passar a Württemberg; i als territoris austríacs assignats a Baden; a més reconeixia com a reis als sobirans de Württemberg i de Baviera; a França li cedia el Vèneto, Istria i Dalmàcia. Aquest tractat va permetre l'ocupació de total la Dalmàcia (inclòs la República de Ragusa) de la que fou nomenat governador Vicenç Dandolo (1805-1809).
Referències
- ↑ Stilwell, Alexander. The Trafalgar Companion (en anglès). Osprey Publishing, 2005, p. 33. ISBN 1841768359.
- ↑ Magocsi, Paul Robert. Historical Atlas of Central Europe (en anglès). University of Toronto Press, 2002, p. 24. ISBN 0802084869.