Sigfrido Burmann

Sigfrido Burmann

Biografia
Naixement	11 novembre 1891 Hannover (Alemanya)
Mort	22 juliol 1980 (88 anys) Madrid
Activitat
Ocupació	escenògraf, pintor
Activitat	1920  –  1974
Família
Fills	Hans Burmann

Siegfried Burmann, conegut en Espanya com Sigfrido Burmann (Hannover, Imperi alemany, 11 de novembre de 1891 - Madrid, 22 de juliol de 1980), va ser un escenògraf, decorador i director artístic de cinema i teatre alemany, establert en Espanya des de 1910.^[1]

Casat amb una espanyola, va tenir quatre fills, dos d'ells també dedicats al cinema i el teatre: el director de fotografia Hans Burmann i el director artístic Wolfgang Burmann.

Trajectòria

Es va instal·lar a Espanya en 1910 i va estudiar Belles arts en l'Academia de Sant Ferran. Va col·laborar com a pintor i decorador amb Jacinto Benavente i Federico García Lorca en els seus muntatges teatrals, i va ser l'escenògraf de la companyia de Margarida Xirgu. El seu treball al cinema es va iniciar amb uns esbossos per a El barbero de Sevilla en 1938. Va treballar en més d'un centenar de pel·lícules, la major part d'elles espanyoles.

Trajectòria al cinema

• Carmen la de Triana (1938).
• Raza (1941).
• La vida en un hilo (1945).
• Agustina de Aragón (1950).
• El último caballo (1950).
• Pequeñeces (1950).
• Alba de América (1951).
• Cañas y barro (1954).
• El último cuplé (1957).
• Los amantes del desierto (1957).
• Las de Caín (1959).

Trajectòria teatral (parcial)

• Don Juan de España (1921), de Gregorio Martínez Sierra.
• Fermín Galán (1931), de Rafael Alberti.
• Otra vez el diablo (1935), d'Alejandro Casona.
• El villano en su rincón (1935), de Lope de Vega.
• Cuatro corazones con freno y marcha atrás (1936), d'Enrique Jardiel Poncela.
• El hombre que murió en la guerra (1941), dels germans Machado.
• El sueño de una noche de verano (1944), de William Shakespeare.^[2]
• Arsénico y encaje antiguo (1945), de Joseph Kesselring.
• La cárcel infinita (1945), de Joaquín Calvo Sotelo,^[3]
• Ricardo III (1946), de William Shakespeare.^[4]
• La conjuración de Fiesco (1946), de Friedrich Schiller.
• La estrella de Egipto (1947), d'Adrián Ortega.
• Luz de gas (1948), de Patrick Hamilton.
• La alondra (1954), de Jean Anouilh.
• La cena del rey Baltasar (1954), de Pedro Calderón de la Barca.^[5]
• El diario de Ana Frank (1957), de Frances Goodrich i Albert Hackett.
• El milagro de Anna Sullivan (1961) de William Gibson.
• Cita en Senlis (1963), de Jean Anouilh.
• Bonaparte quiere vivir tranquilo (1964), de Giovacchino Forzano.
• Solo Dios puede juzgarme (1969), d'Emilio Romero.
• Los delfines (1969), de Jaime Salom.
• El círculo de tiza caucasiano (1971), de Bertolt Brecht.
• Adiós, señorita Ruth (1973), d'Emlyn Williams.

Premis

Medalles del Cercle d'Escriptors Cinematogràfics^[6]

Referències