Rodolf d'Àustria (1788-1831)
![]() ![]() | |||||||||
Nom original | (de) Rudolf Johannes von Habsburg-Lothringen ![]() | ||||||||
---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
Biografia | |||||||||
Naixement | 8 gener 1788 ![]() Pisa (Itàlia) ![]() | ||||||||
Mort | 24 juliol 1831 ![]() Baden bei Wien ![]() | ||||||||
Sepultura | Saint Wenceslas Cathedral (en) ![]() ![]() | ||||||||
| |||||||||
Dades personals | |||||||||
Religió | Església Catòlica ![]() | ||||||||
Activitat | |||||||||
Ocupació | bisbe catòlic (1819–1831), sacerdot catòlic (1819–), diaca catòlic (1819–), compositor ![]() | ||||||||
Professors | Ludwig van Beethoven ![]() | ||||||||
Consagració | Sigismund Anton von Hohenwart ![]() | ||||||||
Família | |||||||||
Família | Habsburg-Lorena ![]() | ||||||||
Pares | Leopold II del Sacre Imperi Romanogermànic ![]() ![]() | ||||||||
Germans | Maria Clementina d'Àustria, Maria Teresa d'Àustria, Maria Anna d'Àustria, Lluís d'Àustria, Francesc I d'Àustria, Ferran III de Toscana, Josep Antoni d'Àustria, Rainier d'Àustria, Antoni Víctor d'Àustria, Alexandre Leopold d'Àustria, Carles Lluís d'Àustria, Joan d'Àustria i Maria Amàlia d'Àustria ![]() | ||||||||
Premis
| |||||||||
![]() ![]() | |||||||||
![]() ![]() ![]() |
Rodolf d'Àustria (alemany: Rudolf Johannes von Habsburg-Lothringen) (Pisa, 8 de gener de 1788 - Baden bei Wien, 24 de juliol de 1831) va ser Arxiduc i Príncep Imperial d'Àustria, Príncep d'Hongria i Bohèmia, Arquebisbe d'Olomouc i cardenal, membre de la Casa d'Habsburg-Lorena, així com protector de Ludwig van Beethoven.[1] Va ser el fill més jove de l'emperador Leopold II i Maria Lluïsa d'Espanya.
Biografia
A partir de 1803 va començar a rebre lliçons de piano i composició de Beethoven amb qui va fer amistat. Rudolf es va convertir en protector del músic i van continuar estant en contacte fins al 1824. Beethoven li va dedicar 14 composicions, incloent el Trio Arxiduc, el Concert Emperador i la Missa Solemnis. Per la seva banda Rodolf li va dedicar a Beethoven una de les seves composicions. La correspondència que va existir entre els dos es troba actualment a la Gesellschaft der Musikfreunde de Viena.[1]
Va ser nomenat Arquebisbe d'Olomouc el 24 de març de 1819 i cardenal prevere de San Pietro in Montorio pel papa Pius VII el 4 de juny del mateix any. Olomouc forma part actualment de la República Txeca, però en aquella època pertanyia a l'Imperi Austríac. Tot i tenir l'oportunitat d'entrar en tres conclaves (sent cardenal) no va participar en les eleccions de cap dels tres papes electes: Pius VIII, Lleó XII i Gregori XVI.[2]
Va morir el 23 de juliol de 1831 a Baden bei Wien, a l'edat de 43 anys. Fou enterrat a la Kaisergruft, la Cripta Imperial de Viena. El seu cor va ser dipositat en la catedral de Sant Wenceslao (en txec, Katedrála svatého Václava) a Olomouc.
Referències
Enllaços externs
- Cardinal biographies