Plantaginàcies

Infotaula d'ésser viuPlantaginàcies
Plantaginaceae Modifica el valor a Wikidata

Plantago lanceolata
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegnePlantae
OrdreLamiales
FamíliaPlantaginaceae Modifica el valor a Wikidata
Juss., 1789
Tipus taxonòmicPlantago Modifica el valor a Wikidata
Nomenclatura
EstatusNomen conservandum Modifica el valor a Wikidata
Flors de Plantago lanceolata

Les plantaginàcies (Plantaginaceae) són una família de plantes angiospermes de l'ordre de les lamials (Lamiales),[1] dins del clade de les làmides, un subclade de les astèrides.[2] Són plantes herbàcies de distribució és cosmopolita.[3]

Taxonomia

Aquesta família va ser descrita per primer cop l'any 1789, amb el nom de Plantagines, a l'obra Genera Plantarum del botànic francès Antoine-Laurent de Jussieu (1748 – 1836).[4] [5]

El nom de la família deriva del gènere Plantago L. (plantatge)

Tribus

A les plantaginàcies es reconeixen les següents 12 tribus:

  • Digitalideae Dumort.
  • Veroniceae Duby
  • Plantagineae Dumort.
  • Globularieae Rchb.
  • Hemiphragmateae Rouy
  • Angelonieae Pennell
  • Gratioleae Benth.
  • Antirrhineae Benth.
  • Callitricheae Dumort.
  • Sibthorpieae Benth.
  • Cheloneae Benth.
  • Russelieae Pennell

Gèneres

Dins d'aquesta família es reconeixen els 107 gèneres següents:[6]

  • Acanthorrhinum Rothm.
  • Adenosma R.Br.
  • Agathelpis Choisy
  • Albraunia Speta
  • Anamaria V.C.Souza
  • Anarrhinum Desf.
  • Ancistrostylis T.Yamaz.
  • Angelonia Bonpl.
  • Antirrhinum L.
  • Aragoa Kunth
  • Asarina Mill.
  • Bacopa Aubl.
  • Basistemon Turcz.
  • Benjaminia Mart. ex Benj.
  • Boelckea Rossow
  • Brookea Benth.
  • Bythophyton Hook.f.
  • Callitriche L.
  • Campylanthus Roth
  • Chaenorhinum (DC.) Rchb.
  • Cheilophyllum Pennell
  • Chelone L.
  • Chionophila Benth.
  • Chodaphyton Minod
  • Collinsia Nutt.
  • Cymbalaria Hill
  • Darcya B.L.Turner & C.P.Cowan
  • Deinostema T.Yamaz.
  • Digitalis Tourn. ex L.
  • Dintera Stapf
  • Dizygostemon (Benth.) Radlk. ex Wettst.
  • Dopatrium Buch.-Ham. ex Benth.
  • Ellisiophyllum Maxim.
  • Encopella Pennell
  • Epixiphium Munz
  • Erinus L.
  • Fonkia Phil.
  • Gadoria Güemes & Mota
  • Galvezia Dombey ex Juss.
  • Gambelia Nutt.
  • Geochorda Cham. & Schltdl.
  • Globularia Tourn. ex L.
  • Gratiola L.
  • Hemiphragma Wall.
  • Hippuris L.
  • Holmgrenanthe Elisens
  • Holzneria Speta
  • Howelliella Rothm.
  • Hydrotriche Zucc.
  • Ildefonsia Gardner
  • Kashmiria D.Y.Hong
  • Keckiella Straw
  • Kickxia Dumort.
  • Lafuentea Lag.
  • Lagotis Gaertn.
  • Lapaea Scatigna & V.C.Souza
  • Leucospora Nutt.
  • Limnophila R.Br.
  • Limosella L.
  • Linaria Mill.
  • Littorella P.J.Bergius
  • Lophospermum D.Don
  • Mabrya Elisens
  • Matourea Aubl.
  • Maurandella (A.Gray) Rothm.
  • Maurandya Ortega
  • Mecardonia Ruiz & Pav.
  • Melosperma Benth.
  • Misopates Raf.
  • Mohavea A.Gray
  • Monttea Gay
  • Nanorrhinum Betsche
  • Neogaerrhinum Rothm.
  • Neopicrorhiza D.Y.Hong
  • Nothochelone (A.Gray) Straw
  • Nuttallanthus D.A.Sutton
  • Ourisia Comm.
  • Paederota L.
  • Pennellianthus Crosswh.
  • Penstemon Schmidel
  • Philcoxia P.Taylor & V.C.Souza
  • Picrorhiza Royle ex Benth.
  • Plantago L.
  • Poskea Vatke
  • Pseudomisopates Güemes
  • Pseudorontium (A.Gray) Rothm.
  • Rhodochiton Zucc. ex Otto & A.Dietr.
  • Russelia Jacq.
  • Sairocarpus D.A.Sutton
  • Schistophragma Benth. ex Endl.
  • Schweinfurthia A.Braun
  • Scoparia L.
  • Scrofella Maxim.
  • Sibthorpia L.
  • Stemodia L.
  • Tetranema Benth.
  • Tetraulacium Turcz.
  • Tonella Nutt. ex A.Gray
  • Trapella Oliv.
  • Triaenophora Soler.
  • Trungboa Rauschert
  • Umbraria Scatigna & V.C.Souza
  • Uroskinnera Lindl.
  • Veronica L.
  • Veronicastrum Heist. ex Fabr.
  • Wulfenia Jacq.
  • Wulfeniopsis D.Y.Hong

Sinònims

Els següent nom científic és un sinònim heterotípic de Plantaginaceae:[6]

  • Callitrichaceae Link

Història taxonòmica

El sistema APG, des de la seva primera versió de 1998], va incloure la família de les plantaginàcies dins de l'ordre de les lamials, prescindint de l'antic ordre de les Plantaginales propi de les classificacions clàssiques.[7] La circunacipió clàssica de la família es limitava a tres gèneres, Bougueria, Littorella i Plantago. Però els estudis filogenètics van mostrar que la família tradicional de les plantaginàcies stricto sensu estava relacionada amb alguns gèneres de la família de les Escrofulariàcies (Scrophulariaceae) però sense incloure el gènere tipus, Scrophularia.[8][9] Addicionalment també s'hi van incloure les antigues famílies Callitrichace,[10] Globulariaceae i Hippuridaceae.[11]

Referències

  1. Byng et alii., 2016, p. 19.
  2. Byng et alii., 2016, p. 3.
  3. «PLANTAGINACEAE Jussieu» (en anglès). Angiosperm Phylogeny Website, version 14, juliol 2017. [Consulta: 17 setembre 2023].
  4. «Plantaginaceae Juss.» (en anglès). International Plant Names Index, The Royal Botanic Gardens, Kew, Harvard University Herbaria & Libraries and Australian National Botanic Gardens. [Consulta: 17 setembre 2023].
  5. Jussieu, 1789, p. 89.
  6. 6,0 6,1 «Plantaginaceae» (en anglès). Plants of the World Online. Royal Botanic Gardens. Kew. [Consulta: 17 setembre 2023].
  7. The Angiosperm Phylogeny Group, 1998, p. 542.
  8. Olmstead, R. G., dePamphilis, C. W., Wolfe, A. D., Young, N. D., Elisons, W. J. & Reeves P. A. «Disintegration of the Scrophulariaceae». American Journal of Botany, 88, 2001, pàg. 348–361. Arxivat de l'original el 2010-06-26. DOI: 10.2307/2657024. PMID: 11222255 [Consulta: 20 desembre 2009]. Arxivat 2010-06-26 a Wayback Machine.
  9. «Plantaginaceae» (en anglès). Encyclopædia Britannica. Encyclopædia Britannica, Inc.. [Consulta: 22 setembre 2023].
  10. The Angiosperm Phylogeny Group, 1998, p. 549.
  11. The Angiosperm Phylogeny Group, 1998, p. 550.

Bibliografia

  • Byng, J. W.; Chase, Mark W.; Christenhusz, M. J. M.; Fay, Michael F.; Judd, W. S.; Mabberley, D. J.; Sennikov, A. N.; Soltis, Douglas E.; Soltis, Pamela S.; Stevens, Peter F. «An update of the Angiosperm Phylogeny Group classification for the orders and families of flowering plants: APG IV». Botanical Journal of the Linnean Society, vol. 181, n. 1, maig 2016. DOI: 10.1111/boj.12385.
  • The Angiosperm Phylogeny Group «An Ordinal Classification for the Families of Flowering Plants.». Annals of the Missouri Botanical Garden, vol. 85, n. 4, 1998, pàg. 531-552. DOI: 10.2307/2992015.
En altres projectes de Wikimedia:
Commons
Commons
Commons Modifica el valor a Wikidata
Viquiespècies
Viquiespècies
Viquiespècies Modifica el valor a Wikidata
Bases de dades taxonòmiques
COL Dyntaxa EOL FOC FW GBIF GRIN IN IPNI ITIS NCBI OTL PWO Tropicos Vascan WFO WoRMS