Pierre Sidos

Infotaula de personaPierre Sidos
Biografia
Naixement(fr) Pierre Lucien Jérôme Sidos Modifica el valor a Wikidata
6 gener 1927 Modifica el valor a Wikidata
Saint-Pierre-d'Oléron (França) Modifica el valor a Wikidata
Mort4 setembre 2020 Modifica el valor a Wikidata (93 anys)
Bayeux (França) Modifica el valor a Wikidata
President L'Œuvre française
1968 – 2012 – Yvan Benedetti → Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciópolític Modifica el valor a Wikidata
PartitOccident Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Association des amis de Robert Brasillach (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Carrera militar
ConflicteGuerra d'Algèria Modifica el valor a Wikidata
Família
PareFrançois Sidos Modifica el valor a Wikidata

Pierre Sidos (6 de gener de 1927 – 4 de setembre de 2020) fou un polític d'ultradreta francesa nacionalista, neo-Pétainista, i activista antisemític. Es considera una de les figures més destacades del nacionalisme francès de la segona meitat del segle xx. Sidos era el fundador i cap de Jeune Nation (1949–1958) i de l'organització nacionalista L'Œuvre Française (1968–2013).[1]

Sidos va ser condemnat en 1946 per unir-se al francisme als 16 anys durant la Segona Guerra Mundial i l'ocupació Nazi de França. Després de passar dos anys d'internament a Natzweiler-Struthof, va fundar el 1949 Jeune Nation, una de les organitzacions que promovien el neofeixisme a la França de postguerra.[1] Famós per la seva violència insurreccional durant la guerra d'Algèria, l'organització va ser dissolta per decret oficial el 1958.[2]

Condemnat un segon cop el 1963 per reactivar una organització il·legalitzada i per comprometre la seguretat de l'Estat, Sidos va fundar el moviment Occident l'any següent, però aviat va trencar amb el grup. Finalment va crear un altre moviment d'ultra dreta ell1968, L'Œuvre Française, que va dirigir fins al 2012. El moviment va ser prohibit un any més tard, convertint-lo en la quarta associació fundada per Sidos en ser dissolta per les autoritats franceses.

Referències

  1. ↑ 1,0 1,1 Shields, 2007, p. 94.
  2. ↑ Gautier, 2017, p. 42–43.

Bibliografia

  • Algazy, Joseph. La tentation néo-fasciste en France: de 1944 à 1965 (en francès). Fayard, 1984. ISBN 978-2213014265. 
  • D'Appollonia, Ariane Chebel. L'extrême-droite en France: De Maurras à Le Pen (en francès). Editions Complexe, 1998. ISBN 978-2870277645. 
  • Dard, Olivier «L'Anticommuniste des Héritiers de Jeune Nation» (en francès). Communisme. L'Âge d'Homme, 62/63, 2000.
  • Doucet, David. «Entretien : Pierre Sidos» (en francès), 12-04-2013.[Enllaç no actiu]
  • Gautier, Jean-Paul. Les extrêmes droites en France: De 1945 à nos jours (en francès). Syllepse, 2017. ISBN 978-2849505700. 
  • Lebourg, Nicolas. «L'Œuvre française, une longue marche sous le signe de la croix celtique» (en francès), 21-11-2014.
  • Shields, James G. The Extreme Right in France: From Pétain to Le Pen. Routledge, 2007. ISBN 978-0415372008. 
  • Taguieff, Pierre-André; Tarnero, Jacques; Badinter, Robert. Vous avez dit fascismes ? (en francès). Arthaud-Montalba, 1983. ISBN 9782402119221.