Lluís Gassó i Carbonell
 Lluís Gassó rep la Creu de Sant Jordi de mans del President Pujol (2002)  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1916 Barcelona |
| Mort | 21 setembre 2010 (93/94 anys) Barcelona |
| Dades personals | |
| Nacionalitat | Catalunya |
| Activitat | |
| Ocupació | escriptor |
| Activitat | segle xx |
| Gènere | poesia |
| Influències en | Carles Riba Josep Maria López-Picó |
Premis Mestre en Gai Saber (1977) Creu de Sant Jordi (2002) | |
Lluís Gassó i Carbonell (Barcelona, 1916 - Barcelona, 21 de setembre de 2010), fou un escriptor català.[1][2][3]
Biografia
Estudià música, piano i violí sota la direcció de Francesc Baldelló i després al Conservatori del Liceu amb els mestres Moner i Guérin. Fou funcionari de la Diputació de Barcelona i un dels fundadors del Grup ESTUDI l'any 1939, que editava la revista Estimats Amics (1941-1942). Durant vint anys va ser corrector i col·laborador de l'editorial Glosa. La seva poesia fou influïda per Carles Riba i principalment per Josep Maria López-Picó. Fou Mestre en Gai Saber el 1977, el 2002 va rebre la Creu de Sant Jordi pel seu impuls a la normalització de la llengua i al redreçament de la cultura catalana en els anys de la resistència al franquisme. Gassó era gendre de l'escriptor i lingüista Josep Miracle i Montserrat.
Obres
Poesia
- Artifici (1946)
- Imatges solitàries (1947)
- Poema de l'amic (1950)
- Atzurs rebels (1951)
- Arbre (1955)
- Llegenda i veritat (1956)
- Cançons en l'aire (1966)
- Ciutat oberta (1978)
- Lliçó de temps (1982, premi Ciutat de Barcelona 1975).
- "Festa" (1991, premi Josep Maria Lopez-Pico de Vallirana, 1977).
- "Collita Intemporal" (1992)
- "Cor i pensament" (1999)
- "El Verb solitari" (2003)
- "Reialme interior" (2005)
Teatre
- La difícil veritat (1950)
- Parèntesi primaveral (1951),
- Nausica (1951) del llibret de l'òpera d'Agustí Cohí Grau
Assaig
- Apunts per a un assaig d'introspectiva poètica (1966)
Referències
Enllaços externs
- Lluís Gassó rep el Premi Gaudí el 2004
