Llengua moabita

Infotaula de llenguaLlengua moabita
Tipusllengua morta, llengua antiga i dialecte Modifica el valor a Wikidata
Ús
EstatRegne de Moab Modifica el valor a Wikidata
Classificació lingüística
llengua humana
llengües afroasiàtiques
llengües semítiques
llengües semítiques occidentals
llengües semítiques centrals
llengües semítiques nord-occidentals
llengües canaanites Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Sistema d'escripturaalfabet fenici Modifica el valor a Wikidata
Codis
ISO 639-3obm Modifica el valor a Wikidata
Glottologmoab1234 Modifica el valor a Wikidata
IETFobm Modifica el valor a Wikidata

El moabita va ser un antic dialecte canaanita utilitzat pels moabites. Se situaven a l'oest de l'actual Jordània. S'escrivia mitjançant una variant de l'alfabet fenici.[1]

La principal font de coneixement sobre el moabita prové de l'estela de Moab, que és l'únic text extens conegut en aquest idioma.[1] A més, es va trobar una inscripció de tres línies a Al-Karak, així com uns quants segells.

Les principals característiques que distingeixen al moabita d'altres llengües cananaanites com l'hebreu són: marca del plural -în en lloc de -îm (p. ex. mlkn, «reis» per a l'hebreu bíblic məlākîm), com ocorren en arameu i àrab; retenció de la marca del femení -at que en hebreu bíblic es redueix a -āh (p. ex. qryt, «ciutat» per a l'hebreu bíblic qiryāh, que no obsant la reté en l'estat constructe nominal: p. ex. qiryát yisrael, «ciutat d'Israel»); i retenció d'una forma verbal amb -t- infija, també trobada en àrab i accadi (p. ex. w-’ltḥm, «vaig començar a lluitar», de l'arrel lḥm).

Segons Glottolog no era un idioma diferenciat de l'hebreu.[2]

Referències

  1. 1,0 1,1 Geoffrey W. Bromiley, The International Standard Bible Encyclopedia, Wm. B. Eerdmans Publishing, 2007, p. 395 under 'Moab' [1]
  2. «Ammonite». A: Nordhoff, Sebastian; Hammarström, Harald; Forkel, Robert; Haspelmath, Martin. . Leipzig: Max Planck Institute for Evolutionary Anthropology, 2013. 

Bibliografia

  • Cohen, D., ed. (1988). «Les Langues Chamito-semitiques». A: Cohen, D.. Les langues dans le monde ancien et moderne, part 3 (en francès). París: CNRS, 1988. 
  • Vegeu aquesta plantilla
Llengües semítiques occidentals i centrals
Canaanita
Hebreu
  • Bíblic
  • Mixnaic
  • Medieval
  • Mizrahi
  • Iemenita
  • Sefardí
  • Asquenazita
  • Samarità
  • Modern
Fenici
Altres
Arameu
Occidental
  • Palestí jueu
  • Samarità
  • Palestí cristià
  • Nabateu
  • Neoarameu occidental
Oriental
  • Bíblic
  • Hatra
  • Siríac
  • Judeobabilònic
  • Neoarameu caldeu
  • Neoarameu assiri
  • Senaia
  • Koy Sanjaq Surat
  • Hertevin
  • Turoio
  • Mlahsô
  • Mandeu
  • Judeoarameu
  • Suriyani Malayalam
Altres
Literari
Dialectes
Maxriqí (Oriental)
Àrab peninsular
  • Dhofarí
  • Golf
    • Bahrani
    • Xihhi
  • Hijazí
  • Najdi
  • Omaní
  • Iemenita
    • Judeoiemenita
Beduí
Altres
  • Egipci
    • Àrab sa'idí
  • Llevantí
    • Xipriota
    • Libanès
    • Palestí
  • Mesopotàmic
    • Mossul
    • Judeoiraquià
  • Sudanès
  • Centroasiàtic
    • Tadjik
    • Uzbek
  • Xirvanès
Magribí (Occidental)
Altres
  • Nord-àrabigues
    • Dadanític
    • Nord-aràbic dispers d'oasi
    • Dumaític
    • Hassaític
    • Hismàic
    • Safaític
    • Taimanític
    • Tamúdic
Occidental del sud
Sud-aràbic antic
Etiòpic
Nord
Sud
Amhàric
Harari
Exterior
grup n
grup tt
Oriental del sud