La Collectionneuse

Infotaula de pel·lículaLa Collectionneuse
Fitxa
DireccióÉric Rohmer Modifica el valor a Wikidata
Protagonistes
Patrick Bauchau
Alain Jouffroy
Haydée Politoff
Annick Morice
Daniel Pommereulle
Dennis Berry
Donald Cammell
Mijanou Bardot Modifica el valor a Wikidata
ProduccióBarbet Schroeder i Georges de Beauregard Modifica el valor a Wikidata
GuióÉric Rohmer, Patrick Bauchau i Haydée Politoff Modifica el valor a Wikidata
MúsicaGiorgio Gomelsky Modifica el valor a Wikidata
FotografiaNéstor Almendros Modifica el valor a Wikidata
ProductoraLes films du losange Modifica el valor a Wikidata
DistribuïdorThe Criterion Collection i Netflix Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
País d'origenFrança Modifica el valor a Wikidata
Estrena1967 Modifica el valor a Wikidata
Durada83 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalfrancès Modifica el valor a Wikidata
RodatgeSant Tropetz Modifica el valor a Wikidata
Coloren color Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Gèneredrama i comèdia Modifica el valor a Wikidata
Lloc de la narracióPresqu'île de Saint-Tropez (fr) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Premis i nominacions
Premis
Gran Premi del Jurat de la Berlinale (1967) Modifica el valor a Wikidata



Lloc webfilmsdulosange.fr… Modifica el valor a Wikidata
IMDB: tt0061495 Filmaffinity: 388948 Allocine: 421 Rottentomatoes: m/la_collectionneuse Letterboxd: la-collectionneuse Allmovie: v98177 TCM: 80522 TMDB.org: 4837 Modifica el valor a Wikidata

Sèrie: Six Moral Tales hexalogy (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata

La Collectionneuse és una pel·lícula francesa dirigida per Éric Rohmer, estrenada el 1967, inclosa en el cicle de "Sis contes morals" (Six contes moraux). Va ser guardonada amb el Gran Premi del Jurat en el Festival Internacional de Cinema de Berlín (1967).

Argument

La pel·lícula s'inicia amb tres pròlegs que ens presenten els personatges. En el primer, una jove (Haydée) que es passeja en biquini per una platja deserta, en el segon un artista (Daniel) conversa amb un crític d'art. Una escena en un parc ens descobreix Adrien,un galerista d'art, parlant amb dues noies joves, l'Annick i la Mijanou. Aquesta última se'n va a Londres i l'Adrien es queda per anar a casa d'un seu amic a Saint-Tropez. Quan hi arriba es troba en Daniel i la Haydée. La serenitat que buscava l'Adrien a les vacances es veuran alterades per la convivència amb Haydée.[1]

Repartiment

  • Patrick Bauchau - Adrien, el narrador
  • Haydée Politoff - Haydée
  • Daniel Pommereulle - Daniel
  • Alain Jouffroy - Escriptor i crític d'art
  • Eugene Archer - Sam
  • Mijanou Bardot - MijanouE c
  • Annick Morice - Annick
  • Brian Belshaw - Amant de Haydée

Al voltant de la pel·lícula

La Collectionneuse va ser el primer llargmetratge on Rohmer treballà amb un debutant Néstor Almendros com a encarregat de la fotografia, després d'haver-ho fet ja en tres curts anteriors.[2] Van haver de fer una planificació acurada per ajustar-se a un pressupost molt limitat. Es va rodar simplificant en les preses de plans dels personatges, per estalviar consum de pel·lícula i evitar la doble presa que s'alterna en el muntatge final. Es va decidir també la realització en 35 mm. amb més sensibilitat i més possibilitats en el camp d'il·luminació.[1] [3]

Sis contes morals

L'origen dels Contes morals el trobem en una sèrie de relats que Éric Rohmer va escriure a finals dels anys quaranta i que donaran lloc a un cicle compost per dos curts i quatre llargmetratges entre els anys 1962 i 1972.[4] Després del fracàs comercial que va suposar Le Signe du Lion, el realitzador es va plantejar aquest format de sèrie agrupada per poder seguir rodant amb llibertat i buscant una continuïtat en la producció. L'esquema bàsic argumental és sempre el mateix, narrador compromès amb una dona, troba o se sent atret per una altra i torna finalment amb la primera.[1] En el projecte de Contes morals el tercer film-i primer llargmetratge- havia de ser Ma Nuit chez Maud i el quart La Collectionneuse, però un entrebanc en l'avançament sobre recaptacions no concedit i el fet que Jean-Louis Trintignant, qui desenvoluparia el paper de l'enginyer protagonista, no estava disponible en les dates previstes el va endarrerir i va fer que es rodés prèviament La Collectionneuse. Tot i això, en la presentació del cicle, Ma nuit chez Maud és considerat com el tercer film dels Contes morals.[5]

Referències

  1. 1,0 1,1 1,2 Heredero, Carlos F; Santamaria, Antonio. Eric Rohmer (en castellà). 2a edició actualitzada. Cátedra, 2010, p. 440. ISBN 978-84-376-2699-4. 
  2. Seneviratne, Shaun. «Four Lessons in Cinematography from Nestor Almendros» (en anglès). Filmmaker, Agost, 2013.
  3. de Baecque, Antoine; Herpe, Noël. Biographie d'Èric Rohmer (en francès). Stock, 2014, p. 604. ISBN 9782234075900. 
  4. Magny, Joël. Éric Rohmer (en francès). Rivages, 1986. ISBN 9782869300354. 
  5. García Brusco, Carlos. Éric Rohmer (en castellà). Ediciones JC, 1991 (Colección Directores de Cine. Núm.40). ISBN 9788485741663. 

Enllaços externs

  • La Collectionneuse - Lloc web oficial
  • Vegeu aquesta plantilla
Pel·lícules dirigides per Éric Rohmer
Llargmetratges
Six contes moraux
Comédies et Proverbes
Contes des quatre saisons
Curtmetratges
  • Journal d'un scélérat (1950)
  • Présentation ou Charlotte et son steak (1951)
  • Les Petites Filles modèles (1952)
  • Bérénice (1954)
  • La Sonate à Kreutzer (1956)
  • Véronique et son cancre (1958)
  • Nadja à Paris (1964)
  • Les métamorphoses du paysage : l'ère industrielle (1964)
  • Les cabinets de physique : la vie de société au 18e siècle (1964)
  • Paris vu par… (segment Place de l'Étoile, 1965)
  • Les caractères de La Bruyère (1965)
  • Les histoires extraordinaires d'Edgar Poe (1965)
  • Entretien sur Pascal (1965)
  • Une étudiante d'aujourd'hui (1966)
  • Fermière à Montfaucon (1968)
  • Louis Lumière / conversation avec Langlois et Renoir (1968)
  • Victor Hugo architecte (1969)
  • Les Jeux de société (TV, 1989)
  • Des goûts et des couleurs (1996)
  • Heurts divers (1997)
  • Les Amis de Ninon (1998)
  • Un dentiste exemplaire (1998)
  • Une histoire qui se dessine (1999)
  • La Cambrure (1999)
  • Le Canapé rouge (2005)
  • Le Nu à la terrasse (2008)
  • La Proposition (2009)
  • Filmografia
  • Les films du losange
  • Vegeu aquesta plantilla
Gran Premi del Jurat al Festival de Berlín
1965–2000
2001–present
Registres d'autoritat