Ibn Barrajan
| Biografia | |
|---|---|
| Mort | 1141  |
| Dades personals | |
| Religió | Islam |
| Activitat | |
| Ocupació | muhàddith |
Abu-l-Hàkam Abd-as-Salam ibn Abd-ar-Rahman ibn Muhàmmad al-Lakhmí al-Ixbilí (àrab: أبو الحكم عَبْد السَّلام بن عَبْد الرحمن بن محمد اللخمي الإشبيلي, Abū l-Ḥakam ʿAbd as-Salām b. ʿAbd ar-Raḥmān b. Muḥammad al-Laẖmī al-Ixbīlī), més conegut com a Ibn Barrajan (àrab: ابن بَرَّجَان, Ibn Barrajān), fou un teòleg andalusí, d'origen magrebí. Va difondre els seus ensenyaments a Sevilla durant la primera meitat del segle xii.
L'escola de sufís d'Almeria, encapçalada per Ibn al-Arif, s'oposava als almoràvits. El califa almoràvit sospitava que Ibn Barrajan dirigia el moviment i tenia aspiracions a l'imamat, per la qual cosa el va cridar junt amb dos altres col·legues. Ibn Barrajan es va presentar a Marràqueix on fou executat el 1141. Dels seus companys, Ibn al-Arif fou mort igualment i el tercer, Abu-Bakr al-Mayurqí, va poder fugir a Bugia i després a l'Orient. Tot i la repressió, el 1142 es va revoltar Ibn Qassi, que es va proclamar imam.
Referències
Encyclopaedia of Islam, Brill Publishers, Leiden, s.v. "Ibn Barradjān".
Sufisme | ||
|---|---|---|
| Conceptes | tahqiq (experiència mística) • irfan (gnosi) • malamiyya (espiritualitat) • ixq (amor diví) • baqa (permanència) • kaixf (desvetllament) • ilham (inspiració) • fanà (anihilació) • qurba (proximitat de Déu) • walaya (santedat) • sirr (secret de l'esperit) • nafs (ànima) • nur (essència) • qutb (‘eix’) • Hu (‘Ell’, Déu) |  |
| Pràctiques | zuhd (ascetisme) • khalwa (seclusió) • muràqaba (meditació) • samà (escoltar) • dhikr (recitació) • mahabba (camí de l'amor) • mujàhada (esforç) • muhas (introspecció) • dhawq (percepcions de l'ànima) • baya (respecte) • ubbad (pregària) • ikhlàs (sinceritat) • hadhra (celebració sufí) • morabit (adoració dels sants) | |
| Confraries | akhis · alevis · ammariyya · aixrafiyya · bayramiyya · bayyumiyya · hansaliyya · haririyya · hazmiriyyun · hurufiyya (nuktawiyya · kizilbaix · bektashiyya) · issawa · karramiyya · khalwatiyya (marwaniyya · sunbuliyya · şabaniye · xadhiliyya (madaniyya · nasiriyya) · xamsiyya · usxakiyya) · khatmiyya · mawlawiyya · muridiyya · naqxbandiyya (xattariyya) · nimat Allahiyya · parsaiyya · qadiriyya · qalandarí · rahmaniyya · rifaiyya · salihiyya · sanusiyya · suhrawardiyya · tijaniyya · wazzaniyya · xarkawa · yasawiyya · ziyaniyya | |
| Sufís destacables | Primerencs: Hàssan al-Basrí • Dhu-n-Nun al-Misrí • Ràbia al-Adawiyya • Abu-Yazid al-Bistamí • al-Muhassibí • Junayd al-Bagdadí • Sahl at-Tustarí • Abu-Tàlib al-Makkí • hí • al-Hal·laj • an-Niffarí Formadors: as-Sarraj • Abd-ar-Rahman as-Sulamí • Abu-Nuaym al-Isfahaní • al-Quxayrí • al-Hujwirí• Abd-Al·lah al-Ansarí • al-Ghazalí • Abd-al-Qàdir al-Jilaní • Àhmad ar-Rifaí • Xihab-ad-Din as-Suhrawardí • Abu-Saïd ibn Abi-l-Khayr • Abd-al-Khàliq Ghujduwaní • Najm-ad-Din Kubra • Baha-ad-Din Walad • Muhyi-d-Din aix-Xistí • Ibn al-Arif • Abu-Màdyan • Ibn Sabín • aix-Xuixtarí • Attar • Ibn Arabí | |
| Altres nocions | ||
