Funció zeta de Lerch

En matemàtiques, la funció zeta de Lerch, de vegades anomenada funció zeta de Hurwitz-Lerch, és una funció especial que generalitza la funció zeta de Hurwitz i el polilogaritme. Porta el nom del matemàtic txec Matyáš Lerch (1860-1922)[1]

Definició

La funció zeta de Lerch ve donada per

L ( λ , α , s ) = n = 0 e 2 π i λ n ( n + α ) s . {\displaystyle L(\lambda ,\alpha ,s)=\sum _{n=0}^{\infty }{\frac {e^{2\pi i\lambda n}}{(n+\alpha )^{s}}}.}

Una funció relacionada, el transcendent de Lerch, ve donada per

Φ ( z , s , α ) = n = 0 z n ( n + α ) s . {\displaystyle \Phi (z,s,\alpha )=\sum _{n=0}^{\infty }{\frac {z^{n}}{(n+\alpha )^{s}}}.}

Les dues funcions estan relacionats, tal com

Φ ( e 2 π i λ , s , α ) = L ( λ , α , s ) . {\displaystyle \,\Phi (e^{2\pi i\lambda },s,\alpha )=L(\lambda ,\alpha ,s).}

Representacions integrals

Una representació integral ve donada per

Φ ( z , s , a ) = 1 Γ ( s ) 0 t s 1 e a t 1 z e t d t {\displaystyle \Phi (z,s,a)={\frac {1}{\Gamma (s)}}\int _{0}^{\infty }{\frac {t^{s-1}e^{-at}}{1-ze^{-t}}}\,dt}

per a

( a ) > 0 ( s ) > 0 z < 1 ( a ) > 0 ( s ) > 1 z = 1. {\displaystyle \Re (a)>0\wedge \Re (s)>0\wedge z<1\vee \Re (a)>0\wedge \Re (s)>1\wedge z=1.}

Una representació integral de contorn ve donada com

Φ ( z , s , a ) = Γ ( 1 s ) 2 π i 0 ( + ) ( t ) s 1 e a t 1 z e t d t {\displaystyle \Phi (z,s,a)=-{\frac {\Gamma (1-s)}{2\pi i}}\int _{0}^{(+\infty )}{\frac {(-t)^{s-1}e^{-at}}{1-ze^{-t}}}\,dt}

per a

( a ) > 0 ( s ) < 0 z < 1 {\displaystyle \Re (a)>0\wedge \Re (s)<0\wedge z<1}

on el contorn no ha de tancar cap dels punts t = log ( z ) + 2 k π i , k Z . {\displaystyle t=\log(z)+2k\pi i,k\in Z.}

Hi ha una representació integral semblant a l'integral d'Hermite

Φ ( z , s , a ) = 1 2 a s + 0 z t ( a + t ) s d t + 2 a s 1 0 sin ( s arctan ( t ) t a log ( z ) ) ( 1 + t 2 ) s / 2 ( e 2 π a t 1 ) d t {\displaystyle \Phi (z,s,a)={\frac {1}{2a^{s}}}+\int _{0}^{\infty }{\frac {z^{t}}{(a+t)^{s}}}\,dt+{\frac {2}{a^{s-1}}}\int _{0}^{\infty }{\frac {\sin(s\arctan(t)-ta\log(z))}{(1+t^{2})^{s/2}(e^{2\pi at}-1)}}\,dt}

per a

( a ) > 0 | z | < 1 {\displaystyle \Re (a)>0\wedge |z|<1}

i

Φ ( z , s , a ) = 1 2 a s + log s 1 ( 1 / z ) z a Γ ( 1 s , a log ( 1 / z ) ) + 2 a s 1 0 sin ( s arctan ( t ) t a log ( z ) ) ( 1 + t 2 ) s / 2 ( e 2 π a t 1 ) d t {\displaystyle \Phi (z,s,a)={\frac {1}{2a^{s}}}+{\frac {\log ^{s-1}(1/z)}{z^{a}}}\Gamma (1-s,a\log(1/z))+{\frac {2}{a^{s-1}}}\int _{0}^{\infty }{\frac {\sin(s\arctan(t)-ta\log(z))}{(1+t^{2})^{s/2}(e^{2\pi at}-1)}}\,dt}

per a

( a ) > 0. {\displaystyle \Re (a)>0.}

Representacions semblants incluen

Φ ( z , s , a ) = 1 2 a s + 0 cos ( t log z ) sin ( s arctan t a ) sin ( t log z ) cos ( s arctan t a ) ( a 2 + t 2 ) s 2 tanh π t d t , {\displaystyle \Phi (z,s,a)={\frac {1}{2a^{s}}}+\int _{0}^{\infty }{\frac {\cos(t\log z)\sin {\Big (}s\arctan {\tfrac {t}{a}}{\Big )}-\sin(t\log z)\cos {\Big (}s\arctan {\tfrac {t}{a}}{\Big )}}{{\big (}a^{2}+t^{2}{\big )}^{\frac {s}{2}}\tanh \pi t}}\,dt,}

i

Φ ( z , s , a ) = 1 2 a s + 0 cos ( t log z ) sin ( s arctan t a ) sin ( t log z ) cos ( s arctan t a ) ( a 2 + t 2 ) s 2 sinh π t d t , {\displaystyle \Phi (-z,s,a)={\frac {1}{2a^{s}}}+\int _{0}^{\infty }{\frac {\cos(t\log z)\sin {\Big (}s\arctan {\tfrac {t}{a}}{\Big )}-\sin(t\log z)\cos {\Big (}s\arctan {\tfrac {t}{a}}{\Big )}}{{\big (}a^{2}+t^{2}{\big )}^{\frac {s}{2}}\sinh \pi t}}\,dt,}

sostenint per z positiu (i més generalment allà on conflueixen les integrals). A més,

Φ ( e i φ , s , a ) = L ( φ 2 π , a , s ) = 1 a s + 1 2 Γ ( s ) 0 t s 1 e a t ( e i φ e t ) cosh t cos φ d t , {\displaystyle \Phi (e^{i\varphi },s,a)=L{\big (}{\tfrac {\varphi }{2\pi }},a,s{\big )}={\frac {1}{a^{s}}}+{\frac {1}{2\Gamma (s)}}\int _{0}^{\infty }{\frac {t^{s-1}e^{-at}{\big (}e^{i\varphi }-e^{-t}{\big )}}{\cosh {t}-\cos {\varphi }}}\,dt,}

Aquesta última fórmula també es coneix com a fórmula de Lipschitz.

Casos especials

La funció zeta de Hurwitz és un cas especial, donat per

ζ ( s , α ) = L ( 0 , α , s ) = Φ ( 1 , s , α ) . {\displaystyle \,\zeta (s,\alpha )=L(0,\alpha ,s)=\Phi (1,s,\alpha ).}

El polilogaritme és un cas especial de la funció zeta de Lerch, donat per

Li s ( z ) = z Φ ( z , s , 1 ) . {\displaystyle \,{\textrm {Li}}_{s}(z)=z\Phi (z,s,1).}

La funció khi de Legendre és un cas especial, donat per

χ n ( z ) = 2 n z Φ ( z 2 , n , 1 / 2 ) . {\displaystyle \,\chi _{n}(z)=2^{-n}z\Phi (z^{2},n,1/2).}

La funció zeta de Riemann ve donada per

ζ ( s ) = Φ ( 1 , s , 1 ) . {\displaystyle \,\zeta (s)=\Phi (1,s,1).}

La funció eta de Dirichlet ve donada per

η ( s ) = Φ ( 1 , s , 1 ) . {\displaystyle \,\eta (s)=\Phi (-1,s,1).}

Identitats

Per a λ racional, la suma és una arrel de la unitat, i per tant L ( λ , α , s ) {\displaystyle L(\lambda ,\alpha ,s)} es pot expressar com una suma finita sobre la funció zeta de Hurwitz. Suposem λ = p q {\displaystyle \lambda ={\frac {p}{q}}} amb p , q Z {\displaystyle p,q\in \mathbb {Z} } i q > 0 {\displaystyle q>0} . Llavors z = ω = e 2 π i p q {\displaystyle z=\omega =e^{2\pi i{\frac {p}{q}}}} i ω q = 1 {\displaystyle \omega ^{q}=1} .

Φ ( ω , s , α ) = n = 0 ω n ( n + α ) s = m = 0 q 1 n = 0 ω q n + m ( q n + m + α ) s = m = 0 q 1 ω m q s ζ ( s , m + α q ) {\displaystyle \Phi (\omega ,s,\alpha )=\sum _{n=0}^{\infty }{\frac {\omega ^{n}}{(n+\alpha )^{s}}}=\sum _{m=0}^{q-1}\sum _{n=0}^{\infty }{\frac {\omega ^{qn+m}}{(qn+m+\alpha )^{s}}}=\sum _{m=0}^{q-1}\omega ^{m}q^{-s}\zeta (s,{\frac {m+\alpha }{q}})}

Diverses identitats inclouen:

Φ ( z , s , a ) = z n Φ ( z , s , a + n ) + k = 0 n 1 z k ( k + a ) s {\displaystyle \Phi (z,s,a)=z^{n}\Phi (z,s,a+n)+\sum _{k=0}^{n-1}{\frac {z^{k}}{(k+a)^{s}}}}

i

Φ ( z , s 1 , a ) = ( a + z z ) Φ ( z , s , a ) {\displaystyle \Phi (z,s-1,a)=\left(a+z{\frac {\partial }{\partial z}}\right)\Phi (z,s,a)}

i

Φ ( z , s + 1 , a ) = 1 s a Φ ( z , s , a ) . {\displaystyle \Phi (z,s+1,a)=-\,{\frac {1}{s}}{\frac {\partial }{\partial a}}\Phi (z,s,a).}

Representacions en sèries

Una representació en sèries per al transcendent de Lerch ve donada per

Φ ( z , s , q ) = 1 1 z n = 0 ( z 1 z ) n k = 0 n ( 1 ) k ( n k ) ( q + k ) s . {\displaystyle \Phi (z,s,q)={\frac {1}{1-z}}\sum _{n=0}^{\infty }\left({\frac {-z}{1-z}}\right)^{n}\sum _{k=0}^{n}(-1)^{k}{\binom {n}{k}}(q+k)^{-s}.}

(Vegeu que ( n k ) {\displaystyle {\tbinom {n}{k}}} és un coeficient binomial).

La sèrie és vàlida per a totes s, i per a z complex amb Re(z)<1/2. Vegeu que hi ha una semblança general amb una representació en sèries similar per a la funció zeta de Hurwitz.

Arthur Erdélyi va donar una sèrie de Taylor al primer paràmetre. Es pot escriure com a la sèrie següent, que és vàlida per a:[2]

| log ( z ) | < 2 π ; s 1 , 2 , 3 , ; a 0 , 1 , 2 , {\displaystyle |\log(z)|<2\pi ;s\neq 1,2,3,\dots ;a\neq 0,-1,-2,\dots }
Φ ( z , s , a ) = z a [ Γ ( 1 s ) ( log ( z ) ) s 1 + k = 0 ζ ( s k , a ) log k ( z ) k ! ] {\displaystyle \Phi (z,s,a)=z^{-a}\left[\Gamma (1-s)\left(-\log(z)\right)^{s-1}+\sum _{k=0}^{\infty }\zeta (s-k,a){\frac {\log ^{k}(z)}{k!}}\right]}

Si s és un nombre enter positiu, llavors

Φ ( z , n , a ) = z a { k = 0 k n 1 ζ ( n k , a ) log k ( z ) k ! + [ ψ ( n ) ψ ( a ) log ( log ( z ) ) ] log n 1 ( z ) ( n 1 ) ! } , {\displaystyle \Phi (z,n,a)=z^{-a}\left\{\sum _{{k=0} \atop k\neq n-1}^{\infty }\zeta (n-k,a){\frac {\log ^{k}(z)}{k!}}+\left[\psi (n)-\psi (a)-\log(-\log(z))\right]{\frac {\log ^{n-1}(z)}{(n-1)!}}\right\},}

on ψ ( n ) {\displaystyle \psi (n)} és la funció digamma.

Una sèrie de Taylor amb una tercera variable ve donada per

Φ ( z , s , a + x ) = k = 0 Φ ( z , s + k , a ) ( s ) k ( x ) k k ! ; | x | < ( a ) , {\displaystyle \Phi (z,s,a+x)=\sum _{k=0}^{\infty }\Phi (z,s+k,a)(s)_{k}{\frac {(-x)^{k}}{k!}};|x|<\Re (a),}

on ( s ) k {\displaystyle (s)_{k}} és el símbol de Pochhammer.

La sèrie a = -n ve donada per

Φ ( z , s , a ) = k = 0 n z k ( a + k ) s + z n m = 0 ( 1 m s ) m Li s + m ( z ) ( a + n ) m m ! ;   a n {\displaystyle \Phi (z,s,a)=\sum _{k=0}^{n}{\frac {z^{k}}{(a+k)^{s}}}+z^{n}\sum _{m=0}^{\infty }(1-m-s)_{m}\operatorname {Li} _{s+m}(z){\frac {(a+n)^{m}}{m!}};\ a\rightarrow -n}

Un cas especial per a n = 0 té la següent sèrie

Φ ( z , s , a ) = 1 a s + m = 0 ( 1 m s ) m Li s + m ( z ) a m m ! ; | a | < 1 , {\displaystyle \Phi (z,s,a)={\frac {1}{a^{s}}}+\sum _{m=0}^{\infty }(1-m-s)_{m}\operatorname {Li} _{s+m}(z){\frac {a^{m}}{m!}};|a|<1,}

on Li s ( z ) {\displaystyle \operatorname {Li} _{s}(z)} és el polilogaritme.

Una sèrie asimptòtica per a s {\displaystyle s\rightarrow -\infty }

Φ ( z , s , a ) = z a Γ ( 1 s ) k = [ 2 k π i log ( z ) ] s 1 e 2 k π a i {\displaystyle \Phi (z,s,a)=z^{-a}\Gamma (1-s)\sum _{k=-\infty }^{\infty }[2k\pi i-\log(z)]^{s-1}e^{2k\pi ai}}

per a | a | < 1 ; ( s ) < 0 ; z ( , 0 ) {\displaystyle |a|<1;\Re (s)<0;z\notin (-\infty ,0)} , i

Φ ( z , s , a ) = z a Γ ( 1 s ) k = [ ( 2 k + 1 ) π i log ( z ) ] s 1 e ( 2 k + 1 ) π a i {\displaystyle \Phi (-z,s,a)=z^{-a}\Gamma (1-s)\sum _{k=-\infty }^{\infty }[(2k+1)\pi i-\log(z)]^{s-1}e^{(2k+1)\pi ai}}

per a | a | < 1 ; ( s ) < 0 ; z ( 0 , ) . {\displaystyle |a|<1;\Re (s)<0;z\notin (0,\infty ).}

Una sèrie asimptòtica en la funció gamma incompleta

Φ ( z , s , a ) = 1 2 a s + 1 z a k = 1 e 2 π i ( k 1 ) a Γ ( 1 s , a ( 2 π i ( k 1 ) log ( z ) ) ) ( 2 π i ( k 1 ) log ( z ) ) 1 s + e 2 π i k a Γ ( 1 s , a ( 2 π i k log ( z ) ) ) ( 2 π i k log ( z ) ) 1 s {\displaystyle \Phi (z,s,a)={\frac {1}{2a^{s}}}+{\frac {1}{z^{a}}}\sum _{k=1}^{\infty }{\frac {e^{-2\pi i(k-1)a}\Gamma (1-s,a(-2\pi i(k-1)-\log(z)))}{(-2\pi i(k-1)-\log(z))^{1-s}}}+{\frac {e^{2\pi ika}\Gamma (1-s,a(2\pi ik-\log(z)))}{(2\pi ik-\log(z))^{1-s}}}}

per a | a | < 1 ; ( s ) < 0. {\displaystyle |a|<1;\Re (s)<0.}

Expansió asimptòtica

La funció polilogarítmica L i n ( z ) {\displaystyle \mathrm {Li} _{n}(z)} es defineix com

L i 0 ( z ) = 1 1 z , L i n ( z ) = z d d z L i 1 n ( z ) . {\displaystyle \mathrm {Li} _{0}(z)={\frac {1}{1-z}},\qquad \mathrm {Li} _{-n}(z)=z{\frac {d}{dz}}\mathrm {Li} _{1-n}(z).}

Sigui

Ω a { C [ 1 , ) if  a > 0 , z C , | z | < 1 if  a 0. {\displaystyle \Omega _{a}\equiv {\begin{cases}\mathbb {C} \setminus [1,\infty )&{\text{if }}\Re a>0,\\{z\in \mathbb {C} ,|z|<1}&{\text{if }}\Re a\leq 0.\end{cases}}}

Per a | A r g ( a ) | < π , s C {\displaystyle |\mathrm {Arg} (a)|<\pi ,s\in \mathbb {C} } i z Ω a {\displaystyle z\in \Omega _{a}} , una expansió asimptòtica de Φ ( z , s , a ) {\displaystyle \Phi (z,s,a)} per a grans a {\displaystyle a} i s {\displaystyle s} fixes i z {\displaystyle z} és donada per

Φ ( z , s , a ) = 1 1 z 1 a s + n = 1 N 1 ( 1 ) n L i n ( z ) n ! ( s ) n a n + s + O ( a N s ) {\displaystyle \Phi (z,s,a)={\frac {1}{1-z}}{\frac {1}{a^{s}}}+\sum _{n=1}^{N-1}{\frac {(-1)^{n}\mathrm {Li} _{-n}(z)}{n!}}{\frac {(s)_{n}}{a^{n+s}}}+O(a^{-N-s})}

per a N N {\displaystyle N\in \mathbb {N} } .[3]

Sigui

f ( z , x , a ) 1 ( z e x ) 1 a 1 z e x . {\displaystyle f(z,x,a)\equiv {\frac {1-(ze^{-x})^{1-a}}{1-ze^{-x}}}.}

Fem que C n ( z , a ) {\displaystyle C_{n}(z,a)} siguin els seus coeficients de Taylor a x = 0 {\displaystyle x=0} . Aleshores, per a solucions N N , a > 1 {\displaystyle N\in \mathbb {N} ,\Re a>1} i s > 0 {\displaystyle \Re s>0} ,

Φ ( z , s , a ) L i s ( z ) z a = n = 0 N 1 C n ( z , a ) ( s ) n a n + s + O ( ( a ) 1 N s + a z a ) , {\displaystyle \Phi (z,s,a)-{\frac {\mathrm {Li} _{s}(z)}{z^{a}}}=\sum _{n=0}^{N-1}C_{n}(z,a){\frac {(s)_{n}}{a^{n+s}}}+O\left((\Re a)^{1-N-s}+az^{-\Re a}\right),}

com a {\displaystyle \Re a\to \infty } .[4]

Programari

El transcendent de Lerch està implementat a LerchPhi in Maple.

Referències

  1. «Matyáš Lerch» (en anglès). Math Story.
  2. Johnson, B. R. «Generalized Lerch zeta-function» (en anglès). Pacific J. Math., 53(1), 1974, pàg. 189–193. DOI: 10.2140/pjm.1974.53.189.
  3. Ferreira, Chelo; López, José L. «Asymptotic expansions of the Hurwitz–Lerch zeta function» (en anglès). Journal of Mathematical Analysis and Applications, 298(1), Octubre 2004, pàg. 210–224. DOI: 10.1016/j.jmaa.2004.05.040.
  4. Cai, Xing Shi; López, José L. «A note on the asymptotic expansion of the Lerch's transcendent» (en anglès). Integral Transforms and Special Functions, 10-06-2019, pàg. 1–12. arXiv: 1806.01122. DOI: 10.1080/10652469.2019.1627530.

Bibliografia

  • Apostol, T. M. Lerch's Transcendent (en anglès). Cambridge University Press: NIST Handbook of Mathematical Functions, 2010. ISBN 978-0-521-19225-5. 
  • Bateman, H.; Erdélyi, A. Higher Transcendental Functions (PDF) (en anglès). I. New York: McGraw-Hill, 1953. «Vegeu § 1.11, "The function Ψ(z,s,v)", p. 27»  Arxivat 2011-08-11 a Wayback Machine.
  • Gradshteyn, Izrail Solomonovich; Ryzhik, Iosif Moiseevich; Geronimus, Yuri Veniaminovich; Tseytlin, Michail Yulyevich; Jeffrey, Alan. «9.55». A: Table of Integrals, Series, and Products (en anglès). Academic Press, 2015. ISBN 978-0-12-384933-5. LCCN 2014010276. 
  • Guillera, Jesus; Sondow, Jonathan «Double integrals and infinite products for some classical constants via analytic continuations of Lerch's transcendent» (en anglès). The Ramanujan Journal, 16(3), 2008, pàg. 247–270. arXiv: math.NT/0506319. DOI: 10.1007/s11139-007-9102-0.
  • Jackson, M. «On Lerch's transcendent and the basic bilateral hypergeometric series ₂ψ₂» (en anglès). J. London Math. Soc., 25(3), 1950, pàg. 189–196. DOI: 10.1112/jlms/s1-25.3.189.
  • Johansson, F.; Blagouchine, Ia. «Computing Stieltjes constants using complex integration» (en anglès). Mathematics of Computation, 88(318), 2019, pàg. 1829-1850. arXiv: 1804.01679. DOI: 10.1090/mcom/3401.
  • Laurinčikas, Antanas; Garunkštis, Ramūnas. The Lerch zeta-function (en anglès). Dordrecht: Kluwer Academic Publishers, 2002. ISBN 978-1-4020-1014-9. 
  • Lerch, Matyáš «Note sur la fonction K ( w , x , s ) = k = 0 e 2 k π i x ( w + k ) s {\displaystyle \scriptstyle {\mathfrak {K}}(w,x,s)=\sum _{k=0}^{\infty }{e^{2k\pi ix} \over (w+k)^{s}}} » (PDF) (en francès). Acta Mathematica, 11(1–4), 1887, pàg. 19–24. DOI: 10.1007/BF02612318..

Enllaços externs

  • Aksenov, Sergej V.; Jentschura, Ulrich D. «C and Mathematica Programs for Calculation of Lerch's Transcendent» (en anglès), 2002.
  • Garunkstis, Ramunas. «Provides numerous references and preprints» (en anglès), 2005.
  • Garunkstis, Ramunas. «Approximation of the Lerch Zeta Function» (PDF) (en anglès).
  • Weisstein, Eric W., «Lerch Transcendent» a MathWorld (en anglès).
  • «§25.14, Lerch's Transcendent» (en anglès). NIST Digital Library of Mathematical Functions. National Institute of Standards and Technology, 2010.