Funció ksi de Riemann

Funció ksi de Riemann ξ ( s ) {\displaystyle \xi (s)} en el pla complex. El color d'un punt s {\displaystyle s} mostra el valor de la funció. Els colors més foscos denoten els valors més propers a zero i la tonalitat indica el valor de l'argument.

En matemàtiques, la funció ksi de Riemann és una variant de la funció zeta de Riemann, i té la particularitat de tenir una equació funcional simple. La funció duu el nom del matemàtic alemany Bernhard Riemann.

Definició

La funció ksi minúscula de Riemann original ξ {\displaystyle \xi } va ser reanomenada com a majúscula   Ξ   {\displaystyle ~\Xi ~} (la Lletra grega "Ksi") per Edmund Landau. La ksi mínuscula de Landau   ξ   {\displaystyle ~\xi ~} ("xi" en anglès) va ser definida per Landau com:[1]

ξ ( s ) = 1 2 s ( s 1 ) π s / 2 Γ ( 1 2 s ) ζ ( s ) {\displaystyle \xi (s)={\tfrac {1}{2}}s(s-1)\pi ^{-s/2}\Gamma \left({\tfrac {1}{2}}s\right)\zeta (s)}

per s C {\displaystyle s\in \mathbb {C} } . Aquí, ζ ( s ) {\displaystyle \zeta (s)} denotea la funció zeta de Riemann i Γ ( s ) {\displaystyle \Gamma (s)} és la funció Gamma. L'equació funcional (o fórmula de reflexió) de la   ξ   {\displaystyle ~\xi ~} de Landau és:

ξ ( 1 s ) = ξ ( s )   . {\displaystyle \xi (1-s)=\xi (s)~.}

La funció original de Riemann és redefinida per Landau com a   Ξ   {\displaystyle ~\Xi ~} majúscula:[1]:§71

Ξ ( z ) = ξ ( 1 2 + z i ) {\displaystyle \Xi (z)=\xi \left({\tfrac {1}{2}}+zi\right)}

i obeeix l'equació funcional:

Ξ ( z ) = Ξ ( z )   . {\displaystyle \Xi (-z)=\Xi (z)~.}

Landau afirma[1]:894 que la funció   Ξ   {\displaystyle ~\Xi ~} de més amunt és la funció de Riemann originalment anotada com   ξ   {\displaystyle ~\xi ~} . Totes dues funcions són enteres i purament reals per tot argument.

Valors

La fórmula general per a enters positius parells és:

ξ ( 2 n ) = ( 1 ) n + 1 n ! ( 2 n ) ! B 2 n 2 2 n 1 π n ( 2 n 1 ) {\displaystyle \xi (2n)=(-1)^{n+1}{\frac {n!}{(2n)!}}B_{2n}2^{2n-1}\pi ^{n}(2n-1)}

on Bn denota l'n-èssim nombre de Bernoulli. Per exemple:

ξ ( 2 ) = π 6 {\displaystyle \xi (2)={\frac {\pi }{6}}}

Representació en forma de sèrie

La funció ξ {\displaystyle \xi } té l'expansió en sèrie:

d d z ln ξ ( z 1 z ) = n = 0 λ n + 1 z n , {\displaystyle {\frac {d}{dz}}\ln \xi \left({\frac {-z}{1-z}}\right)=\sum _{n=0}^{\infty }\lambda _{n+1}z^{n},}

on

λ n = 1 ( n 1 ) ! d n d s n [ s n 1 log ξ ( s ) ] | s = 1 = ρ [ 1 ( 1 1 ρ ) n ] , {\displaystyle \lambda _{n}={\frac {1}{(n-1)!}}\left.{\frac {d^{n}}{ds^{n}}}\left[s^{n-1}\log \xi (s)\right]\right|_{s=1}=\sum _{\rho }\left[1-\left(1-{\frac {1}{\rho }}\right)^{n}\right],}

i on la suma s'estén al llarg de ρ, els zeros no trivials de la funció zeta, en ordre de | ( ρ ) | {\displaystyle |\Im (\rho )|} .

Aquesta expansió té un paper especialment important en el criteri de Li, que afirma que la hipòtesi de Riemann és equivalent a tenir λn > 0 per tot n positiu.

Producte de Hadamard

Una expansió simple de la funció ksi de Riemann com a producte infinit és:

ξ ( s ) = 1 2 ρ ( 1 s ρ ) , {\displaystyle \xi (s)={\frac {1}{2}}\prod _{\rho }\left(1-{\frac {s}{\rho }}\right),\!}

on ρ s'esté al llarg de les arrels de ξ.

Per assegurar convergència en l'expansió, el producte ha de ser fet al llarg d'"emparellaments" dels zeros, és a dir, els factor d'una parella de zeros de la forma ρ i 1−ρ s'han d'agrupar conjuntament.

Hipótesi de Riemann

Com s'ha assenyalat en diversos treballs d'Alain Connes entre d'altres, la hipòtesi de Riemann és equivalent a l'afirmació que la funció xi de Riemann és el determinant funcional de l'operador:

D 2 + f ( x ) {\displaystyle -D^{2}+f(x)\,}

amb:

f 1 ( x ) = ( 4 π ) d 1 / 2 N ( x ) d x 1 / 2 {\displaystyle f^{-1}(x)={\sqrt {(}}4\pi ){\frac {d^{1/2}N(x)}{dx^{1/2}}}} així,


ξ ( 1 / 2 + i z ) ξ ( 1 / 2 ) = det ( H z 2 ) det ( H ) {\displaystyle {\frac {\xi (1/2+iz)}{\xi (1/2)}}={\frac {\det(H-z^{2})}{\det(H)}}} ,

la conjectura del qual està recolzada mitjançant diverses avaluacions numèriques.

Referències

  1. 1,0 1,1 1,2 Landau, Edmund. Handbuch der Lehre von der Verteilung der Primzahlen. Third. Nova York: Chelsea, 1974. 

Bibliografia

  • Weisstein, Eric W., «Xi-Function» a MathWorld (en anglès).
  • Keiper, J.B. «Power series expansions of Riemann's xi function». Mathematics of Computation, 58, 198, 1992, pàg. 765–773. Bibcode: 1992MaCom..58..765K. DOI: 10.1090/S0025-5718-1992-1122072-5.