Funció beta de Dirichlet

La funció beta de Dirichlet

En matemàtiques, la funció beta de Dirichlet (també coneguda com a funció beta de Catalan) és una funció especial, íntimament relacionada amb la funció zeta de Riemann. En particular, és una sèrie L de Dirichlet, concretament la funció L per al caràcter alternat de període quatre. Rep aquest nom en honor del matemàtic alemany Johann Dirichlet.

Definició

La funció beta de Dirichlet ve definida per:

β ( s ) = n = 0 ( 1 ) n ( 2 n + 1 ) s , {\displaystyle \beta (s)=\sum _{n=0}^{\infty }{\frac {(-1)^{n}}{(2n+1)^{s}}},}

o, equivalentment:

β ( s ) = 1 Γ ( s ) 0 x s 1 e x 1 + e 2 x d x . {\displaystyle \beta (s)={\frac {1}{\Gamma (s)}}\int _{0}^{\infty }{\frac {x^{s-1}e^{-x}}{1+e^{-2x}}}\,dx.}

En ambdós casos, les fórmules només són vàlides per Re(s)>0.

Altrament, la següent definció, en termes de la funció zeta de Hurwitz, és vàlida per a tot el pla complex:

β ( s ) = 4 s ( ζ ( s , 1 4 ) ζ ( s , 3 4 ) ) . {\displaystyle \beta (s)=4^{-s}\left(\zeta \left(s,{1 \over 4}\right)-\zeta \left(s,{3 \over 4}\right)\right).}

Una altra definició equivalent, en termes de la funció zeta de Lerch i vàlida també en tot el pla complex, és:

β ( s ) = 2 s Φ ( 1 , s , 1 2 ) , {\displaystyle \beta (s)=2^{-s}\Phi \left(-1,s,{{1} \over {2}}\right),}

Equació funcional

L'equació funcional prolonga analíticament la funció beta a la part del pla complex Re(s)<0 ve donada per:

β ( s ) = ( π 2 ) s 1 Γ ( 1 s ) cos π s 2 β ( 1 s ) {\displaystyle \beta (s)=\left({\frac {\pi }{2}}\right)^{s-1}\Gamma (1-s)\cos {\frac {\pi s}{2}}\,\beta (1-s)}

on Γ ( s ) {\displaystyle \Gamma (s)} és la funció gamma.

Valors especials

Alguns valors particulars de la funció beta són els següents:

β ( 0 ) = 1 2 , {\displaystyle \beta (0)={\frac {1}{2}},}
β ( 1 ) = arctan ( 1 ) = π 4 , {\displaystyle \beta (1)\;=\;\arctan(1)\;=\;{\frac {\pi }{4}},}
β ( 2 ) = G , {\displaystyle \beta (2)\;=\;G,}

on G {\displaystyle G} representa la constant de Catalan

β ( 3 ) = π 3 32 , {\displaystyle \beta (3)\;=\;{\frac {\pi ^{3}}{32}},}
β ( 4 ) = 1 768 ( ψ 3 ( 1 4 ) 8 π 4 ) , {\displaystyle \beta (4)\;=\;{\frac {1}{768}}(\psi _{3}({\frac {1}{4}})-8\pi ^{4}),}

on ψ 3 ( 1 / 4 ) {\displaystyle \psi _{3}(1/4)} és un exemple de funció poligamma.

β ( 5 ) = 5 π 5 1536 , {\displaystyle \beta (5)\;=\;{\frac {5\pi ^{5}}{1536}},}
β ( 7 ) = 61 π 7 184320 , {\displaystyle \beta (7)\;=\;{\frac {61\pi ^{7}}{184320}},}

En general, per nombre natural k {\displaystyle k}

β ( 2 k + 1 ) = ( 1 ) k E 2 k π 2 k + 1 4 k + 1 ( 2 k ! ) , {\displaystyle \beta (2k+1)={{({-1})^{k}}{E_{2k}}{\pi ^{2k+1}} \over {4^{k+1}}(2k!)},}

on E n {\displaystyle E_{n}} representa els nombres d'Euler. Per a k {\displaystyle k} ≥0, és té que:

β ( k ) = E k 2 . {\displaystyle \beta (-k)={{E_{k}} \over {2}}.}

Atès que E 2 k + 1 = 0 {\displaystyle E_{2k+1}=0} , la funció s'anul·la per tot valor enter negatiu senar.


s {\displaystyle s} Valor aproximat de β ( s ) {\displaystyle \beta (s)} OEIS
1/5 0.5737108471859466493572665
1/4 0.5907230564424947318659591
1/3 0.6178550888488520660725389
1/2 0.6676914571896091766586909 (successió A195103 a l'OEIS)
1 0.7853981633974483096156608 (successió A003881 a l'OEIS)
2 0.9159655941772190150546035 (successió A006752 a l'OEIS)
3 0.9689461462593693804836348 (successió A153071 a l'OEIS)
4 0.9889445517411053361084226 (successió A175572 a l'OEIS)
5 0.9961578280770880640063194 (successió A175571 a l'OEIS)
6 0.9986852222184381354416008 (successió A175570 a l'OEIS)
7 0.9995545078905399094963465
8 0.9998499902468296563380671
9 0.9999496841872200898213589
10 0.9999831640261968774055407

Referències

  • Glasser, M. L. «The evaluation of lattice sums. I. Analytic procedures». J. Math. Phys., vol. 14, 1972, pàg. 409. DOI: 10.1063/1.1666331.
  • J. Spanier and K. B. Oldham, An Atlas of Functions, (1987) Hemisphere, New York.
  • Weisstein, Eric W., «Dirichlet Beta Function» a MathWorld (en anglès).