Franz Rellich

Infotaula de personaFranz Rellich

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement14 setembre 1906 Modifica el valor a Wikidata
Tramin an der Weinstraße (Imperi austrohongarès) Modifica el valor a Wikidata
Mort25 setembre 1955 Modifica el valor a Wikidata (49 anys)
Göttingen (Alemanya) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat de Göttingen (1926–1929)
Universitat de Graz (1924–1926) Modifica el valor a Wikidata
Tesi acadèmicaVerallgemeinerung der Riemannschen Integrationsmethode auf Differentialgleichungen n-ter Ordnung in zwei Veränderlichen  (1929 Modifica el valor a Wikidata)
Director de tesiRichard Courant Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballMatemàtiques Modifica el valor a Wikidata
Lloc de treball Graz
Marburg Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciómatemàtic, professor d'universitat Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat de Göttingen (1945–1955)
Universitat Tècnica de Dresden (1942–1945)
Universitat de Marburg (1934–1942)
Universitat de Göttingen (1933–1934)
Universitat d'Hamburg (1932–1933) Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables
  • teorema de Rellich-Kondratxov
  • Teorema de Kato-Rellich
  • Teorema de Rellich-Dixmier Modifica el valor a Wikidata
Estudiant doctoralJürgen Moser, Heinz Cordes, Friedrich Stummel, Erhard Heinz, Konrad Jörgens, Ernst Wienholtz i Djiang Schuo-min Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeBrigitte Rellich Modifica el valor a Wikidata
ParentsBartel van der Waerden (germà de l'esposa) Modifica el valor a Wikidata

Franz Rellich (Tramin an der Weinstraße, 14 de setembre de 1906 - Göttingen, 25 de setembre de 1955) va ser un matemàtic austríac.

Vida i Obra

Rellich va néixer a Termeno, al Tirol del Sud (actualment Itàlia, però en aquella época Austria). Va cursar el estudis secundaris a Graz entre 1916 i 1924 i aquest darrer any va començar estudis e matemàtiques a la universitat de Graz abans de marxar, el 1926, a la universitat de Göttingen, en la qual va obtenir el doctorat el 1929 amb una tesi sobre el mètode d'integració de Riemann, dirigida per Richard Courant.[1] Aquest mateix any, la seva germana es va casar amb el matemàtic Bartel van der Waerden, del qui es va convertir en cunyat i amic.[2] El 1933 va obtenir l'habilitació docent a Göttingen, però l'arribada al poder dels nazis aquest mateix any, va fer que no podés obtenir plaça a les grans universitats alemanyes,[3] ja que mai va ser partidari del nazisme i no se n'amagava.[4] Durant el període nazi va ser professor a la universitat de Marburg i a la universitat tècnica de Dresden, mentre mantenia informats els exiliats i els americans de la situació dels departaments de matemàtiques de les diferents universitats alemanyes.[5] El 1946 i malgrat haver estat proposat a una plaça a la universitat de Graz,[6] acabada la guerra va tornar a Göttingen per dirigir el seu Institut de Matemàtiques, tenint un paper fonamental en la reconstrucció d'un departament de matemàtiques que havia estat delmat per l'acomiadament forçós de professors jueus, socialistes i lliberals.[7]

Rellich va tractar un gran nombre de temes diferents. Els seus treballs més destacables rauen en les equacions en derivades parcials i en els seus treballs de física matemàtica, com el paper de la condició de radiació de Sommerfeld i les problemes en les valors propis i els límits quan l'àrea bàsica s'estén a l'infinit.[1] També va tenir gran interès en la teoria dels operadors lineals a l'espai de Hilbert. Els seus èxits més notables es troben en el seu treball sobre la teoria de la pertorbació de la descomposició espectral i en els teoremes i inequacions que porten el seu nom.[8][9]

Referències

  1. ↑ 1,0 1,1 Courant, 1957, p. 186.
  2. ↑ Soifer, 2009, p. 385.
  3. ↑ Segal, 2003, p. 176.
  4. ↑ Courant, 1957, p. 187-188.
  5. ↑ Siegmund-Schultze, 2009, p. 322.
  6. ↑ Gronau, 2010, p. 67 i ss.
  7. ↑ Chang, 2011, p. 50.
  8. ↑ Barbatis i Tertikas, 2006, p. 156-172.
  9. ↑ Caldiroli i Musina, 2012, p. 147-164.

Bibliografia

  • Barbatis, G.; Tertikas, A. «On a class of Rellich inequalities» (en anglès). Journal of Computational and Applied Mathematics, Vol. 194, Num. 1, 2006, pàg. 156-172. DOI: 10.1016/j.cam.2005.06.020. ISSN: 0377-0427.
  • Caldiroli, Paolo; Musina, Roberta «Rellich inequalities with weights» (en anglès). Calculus of Variations and Partial Differential Equations, Vol. 45, Num. 1-2, 2012, pàg. 147-164. DOI: 10.1007/s00526-011-0454-3. ISSN: 0944-2669.
  • Chang, Sooyoung. Academic Genealogy of Mathematicians (en anglès). World Scientific Publishing, 2011. ISBN 978-981-4282-29-1. 
  • Courant, Richard «Franz Rellich zum Gedächtnis» (en alemany). Mathematische Annalen, Vol. 133, Num. 3, 1957, pàg. 185-190. DOI: 10.1007/BF02547948. ISSN: 0025-5831.
  • Gronau, Detlef «Wiederbesetzung der Lehrkanzel für Mathematik in Graz 1946» (en alemany). Grazer Matematische Berichte, Num. 355, 2010, pàg. 67-92. ISSN: 1016-7692.
  • Segal, Sanford L. Mathematicians under the Nazis (en anglès). Princeton University Press, 2003. ISBN 978-0-691-00451-X. 
  • Siegmund-Schultze, Reinhard. Mathematicians fleeing from Nazi Germany (en anglès). Princeton University Press, 2009. ISBN 978-0-691-14041-4. 
  • Soifer, Alexander. The Mathematical Coloring Book (en anglès). Springer, 2009. ISBN 978-0-387-74640-1. 

Enllaços externs

  • O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Franz Rellich» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland.
  • «Franz Rellich». Universität Göttingen. [Consulta: 31 octubre 2021]. (alemany)
  • «Franz Rellich». Phillipps Universität Marburg. [Consulta: 31 octubre 2021]. (alemany)
Registres d'autoritat
Bases d'informació