Follet fressós
Un follet fressós o follet baladrer és un suposat fenomen parapsicològic que es manifestaria mitjançant sorolls o moviments d'objectes. S'utilitza de vegades la paraula alemanya Poltergeist, que com a mot compost del verb poltern (fer soroll) i geist (follet) té exactament el mateix significat que follet fressós.[1] El follet fressós, invisible i només perceptible indirectament per l'efecte de les seves accions es diferencia del fantasma que és un esperit que es fa visible, però s'està silenciós.
![](http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/41/Poltergeist-Therese_Selles.jpg/220px-Poltergeist-Therese_Selles.jpg)
![Poltergeist](http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/8/8a/Loudspeaker.svg/12px-Loudspeaker.svg.png)
Certs esdeveniments violents que passen en un lloc suposadament encantat i per als quals no hi hauria una causa natural o lògica que la ciència pugui explicar, han sigut atribuïts a les forces d'un follet fressós. Entre les actuacions d'un follet baladrer s'hi inclouen sorolls considerats com inexplicables, moviments d'objectes inanimats, materialització, desaparició de queviures, l'engegada o aturada «inexplicable» de maquinari elèctric, olors estranyes i atacs físics. Segons la parapsicologia, els fets «paranormals» són l'obra de l'espèrit d'una persona morta o el resultat de telequinesi inconscient derivada d'estrès o tensió emocional.
La major part dels casos s'han revelat com a superxeria o trucs de prestidigitació. Del punt de vista científic, certs fets «supernaturals» es poden explicar per fenòmens totalment naturals, deguts a efectes d'electricitat estàtica, camps electromagnètics, aire ionitzat, infrasons o ultrasons. També podrien venir de simples al·lucinacions, com les que són causades per enverinament per monòxid de carboni.
Explicacions científiques
Els científics atribueixen els fenòmens poltergeist al frau o a la interpretació sobrenatural de fenòmens explicables a través de principis físics, com l'electricitat estàtica, camps electromagnètics, ultra i infrasò, o l'aire ionitzat. En algunes ocasions, com en el cas poltergeist de Rosenheim, el físic Friedbert Karger del Max-Planck-Institut für Plasmaphysik i Gerhard Zicha de la Universitat Tècnica de Múnic no van trobar cap proves d'aquests fenòmens, i els que donen suport a les teories paranormals argumenten que mai es va tenir coneixement de cap frau, fins i tot després d'una exhaustiva investigació.[2] Un altre cas conegut van ser les germanes Margaret i Kate Fox que el 1847 als Estats Units d'Amèrica van inventar un follet fressós amb el qual van tenir un èxit que va fomentar el moviment de l'espiritisme. Tot i confessar l'engany a la fi de la seva vida (van crear els sorrolls de l'espèrit amb els seus dits del peu) no es va parar el moviment i intel·lectuals coneguts com a Victor Hugo i Camille Flammarion es fan adeptes assidus de l'espiritisme i ocultisme.[3]
Segons la física, determinades ones sonores de certes freqüències associades a les de la sala on es produeixen, poden generar una ona estacionària que ressoni en l'humor vitri de l'ull humà i produir la sensació de notar moviment o activitat a banda i banda de l'ull.[cal citació]
Si la longitud d'ona de l'ona estacionària resultant té la mida d'alguna de les dimensions espacials de la sala, es produeix aquest efecte. El so seria generat per alguna font constant i inaudible de baixa freqüència, com un electrodomèstic o un ventilador. En tenir baixa freqüència, la seva longitud d'ona seria propera, semblant o coincident amb la mida d'una sala de proporcions típiques. No obstant això, aquesta hipòtesi no explica els fenòmens paranormals que puguin succeir-se en un espai a l'aire lliure o a una sala en la qual no es produeixi cap so constant, o tampoc aquells fenòmens de gran intensitat.[cal citació]
Aquesta hipòtesi planteja que molts fenòmens paranormals que comportin moviment d'objectes inanimats, puguin ser causats per generadors d'aire a alta pressió que empenyin aquests objectes amb gran violència. No obstant això, aquesta teoria no té credibilitat en la majoria de les ocasions.[cal citació]
Explicacions pseudocientífiques
Els poltergeist ja s'haurien manifestat des de l'antiguitat amb una predilecció per França i Alemanya. Els fantasmes ans al contrari haurien una preferència per als estatges de l'alta noblesa d'Anglaterra i Escòcia.[4] Als Estats Units d'Amèrica, l'absència de castells el biòtop natural dels fantasmes, seria l'explicació que allà s'hagin trobat sobretot desenvolupat els follets fressosos.[4]
L'astrònom francès Camille Flammarion va fascinar-se pel fenomen i va desenvolupar una teoria segons la qual poguessin explicar-se per l'acció de l'inconscient pel qual es coneix com a «vergues psíquiques».[cal citació] William Jackson Crawford (1881-1820), professor de mecànica a l'Escola tècnica municipal de Belfast i William Crookes van fer la hipotesi la levitació, per exemple, es fa per una substància invisible que efluiria del mèdium i que es solidificava en «vergues psíquiques» fet d'ectoplasma i que tendrien un efecte de palanca. Aquestes vergues invisibles podrien canviar-se amb molta rapidesa i prendre qualsevol forma o mida. Pretenia que podia sentir i interceptar aquestes verges «fredes i enganxóses» quan passava la mà al turmell del mèdium.[5] Així quan sortien del mèdium, la verga seria semivolàtil i la punta s'enduriria, i així podria fer els cops, moviments i trencaments d'objectes, levitacions, etc. Però no només es podia parlar de vares psíquiques sinó també d'energia psíquica, per explicar aquests moviments.[cal citació] Altres científics no van poder replicar les experiències de Crawford fetes amb un maquinari complex, i Crawford mai no va acceptar testimonis i les seves fotos són dubtoses.[6] El 1931 el psicòleg Joseph Rastrow va criticar la concepció poca científica de les experiències de Crawford, tot i veure hi una excel·lent prova dels efectes del prejudici sobre les observacions d'una persona malgrat la seva formació acadèmica.[7]
Hi ha també la teoria de la quarta dimensió de Karl Friedrich Zöllner, que va concloure a la seva existència en experimentar amb el mèdium Henry Slade, i amb la qual pretenia explicar tots els feonomens de follets fressosos. Tot i que va adverar-se que el mèdium Slade va enganyar-lo amb trucs de prestidigitació, no va canviar la seva teoria.[8]
Referències
- ↑ Batlle, Lluís C.; Haensch, Günther. «Poltergeist». A: Diccionari alemany-català. 3a (2006). Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1988, p. 487. ISBN 9788441214521.
- ↑ Airen «Geisterjäger, bitte kommen» (en alemany). Spiegel Online, 15-11-2013.
- ↑ Poustis, Jacques. «Le fabuleux destin d'une supercherie». A: Jusqu'à preuve du contraire... (en francès). Book-e-book, 2008, p. 34-37 (Une Chandelle dans les ténèbres, volum 3). ISBN 9782915312133.
- ↑ 4,0 4,1 «Wenn die Poltergeister kommen ...» (blog) (en alemany). Forum Grenzwissen, 04-05-2003. [Consulta: setembre 2016].
- ↑ «Crawford, William Jackson (1881-1920)». A: Encyclopedia of Occultism and Parapsychology (en anglès). The Gale Group, 2001.
- ↑ Dingwall, Eric «Dr. W. J. Crawford's The Psychic Structures at the Goligher Circle» (en anglès). Proceedings of the Society for Psychical Research, 32., 1921, pàg. 147–50.
- ↑ Jastrow, Joseph. Wish and Wisdom: Episodes in the Vagaries of Belief. (en anglès). D. Appleton-Century Company, 1935, p. 377.
- ↑ Hennig, Richard. «Die vierte Dimension und die vierdimensionalen Wesen». A: Der Moderne Spuk- und Geisterglaube (en alemany). Verlag E. Schulze, 1906, p. 320-323.