Florenci de Carracedo
 | Per a altres significats, vegeu «Florenci de Sevilla». |
 Portada antiga de S. María de Carracedo; l'escultura de l'esquerra representa l'abat Florenci  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | Florentius Carreceti 1000 (Gregorià) Regne de Lleó? |
| Mort | 1052 (Gregorià) (51/52 anys) Abadia de San Salvador de Carracedo (Carracedo del Monasterio, El Bierzo, província de Lleó) |
| Sepultura | San Salvador (avui Santa María) de Carracedo |
| Activitat | |
| Orde religiós | Benedictins |
| abat | |
| |
| Celebració | Església Catòlica Romana |
| Festivitat | 10 de desembre |
| Iconografia | Com a abat benedictí |
Florenci de Carracedo (Regne de Lleó?, ca. 1000 - San Salvador de Carracedo, 1052) fou abat del monestir benedictí de San Salvador de Carracedo (avui a Carracedo del Monasterio), a la comarca del Bierzo (Lleó). És venerat com a sant per l'Església catòlica.
Biografia
Va arribar a Carracedo en 1138 quan la infanta Sança, germana del rei Alfons VII de Lleó, cridà monjos del monestir veí de Santa María de Valverde (Corullón) per restaurar-hi la vida monàstica. Florenci fou l'abat de la nova comunitat i reconstruí i augmentà les dependències monàstiques, convertint l'abadia en la principal d'una congregació important durant el segle següent, quan s'integrà a l'Orde del Cister. Morí a Carracedo el 25 de desembre de 1152, i fou sebollit a la sala capitular del monestir.
Per la seva virtut, fou tingut per sant, i així figurava en alguns Menologis cistercencs, amb la festivitat el 10 de desembre.
Bibliografia
- Enrique Flórez. España sagrada, theatro geographico-historico de la Iglesia de España. Madrid: D. Gabriel Ramirez, 1762. Vol. 16, p. 209-210.
