Edward Bernard

Infotaula de personaEdward Bernard
Biografia
Naixement1638 Modifica el valor a Wikidata
Paulerspury (Anglaterra) (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Mort12 gener 1697 Modifica el valor a Wikidata (58/59 anys)
Oxford (Anglaterra) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióSaint John's College Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióastrònom Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Royal Society (1673–) Modifica el valor a Wikidata
Premis

Edward Bernard (1638–1697) va ser un erudit anglès, professor savilià d'astronomia a la Universitat d'Oxford, des de 1673 a 1691.

Vida

Va néixer a Paulerspury, Northamptonshire.[1] Va estudiar a la Merchant Taylors' School de Northwood i al St John's College de la Universitat d'Oxford, en la que es va graduar el 1662.[2][3]

Va començar a donar classes d'astronomia com assistent de Christopher Wren, el titular de la càtedra saviliana, a partir de 1669, quan Wren va ser nomenat Intendent General de les obres reials. L'excés de feina de Wren va fer que renuncies a la seva càtedra i el 1673 Bernard va ser nomenat savilian professor d'astronomia en substitució de Wren.

El mateix any, és nomenat fellow de la Royal Society i capellà de Peter Mews. El 1676 va a París, com tutor de Henry FitzRoy, Primer Duc de Grafton i George FitzRoy, Primer Duc de Northumberland.[2] Des dels anys 1670 tenia bons contactes amb els erudits continentals. Mantenia correspondència amb Hiob Ludolfi coneixia el seu nebot Heinrich Wilhelm Ludolf.[4] Va visitar Pierre-Daniel Huet de l'Acadèmie Royale des Sciences,[5] i va mantenir correspondència amb Jean Mabillon i Pasquier Quesnel.[6]

Va fer observacions del cometa de 1680 i va intercanviar informació sobre ells amb John Flamsteed.[7] El 1691 va ser nomenat rector de Brightwell-cum-Sotwell.[8]

La seva biografia va ser escrita pel seu amic Thomas Smith.[9][10]

Va morir a Oxford el 12 de gener de 1697, i va ser enterrat a la capella del St John's College.[11]

Obra

Va dedicar molt de temps als manuscrits d'Apol·loni de Perge, viatjant a Leiden per revisar els manuscrits de Joseph Scaliger i Levinus Warner el 1669 i treballant amb texts aràbics a la Biblioteca Bodleiana.[3][12][13][14] Més de dos dècades després va tornar a Holanda, per comprar en subhasta la biblioteca de Jacobus Golius.[15] Les seves traduccions i transcripcions van ser usades després per Edmund Halley en la seva traducció de les Còniques d'Apol·loni.[16]

La majoria del treball de Bernard es conserva com anotacions en llibres i es conserva a la Biblioteca Bodleina, ja que aquesta va comprar la seva llibreria en morir Bernard.

De mensuris et ponderibus antiquis (1688), sobre antics pesos i mesures, va ser inicialment un apèndix d'un llibre d'Edward Pococke,[17] publicat posteriorment de manera separada i ampliada.[18] Juntament amb Humphrey Hody i Henry Aldrich va publicar una edició d'Aristees d'Argos.[19] L'Orbis Eruditi era una taula de molts alfabets.[20]

El seu Catalogi librorum manuscriptorum Angliae et Hiberniae in unum collecti cum indice alphabetico (Oxford 1697), col·loquialment conegut com a "Catàleg de Bernard", era un catàleg de manuscrits a les biblioteques britàniques i irlandeses, i va ser una eina molt important per a generacions d'erudits.[21]

Referències

  1. ↑ [enllaç sense format] http://www.freewebs.com/sochistastro/Survey%20Pages/northamptonshire.htm
  2. ↑ 2,0 2,1 Concise Dictionary of National Biography
  3. ↑ 3,0 3,1 Mordechai Feingold, Oriental Studies, pàgina 491 a Trevor Henry Aston, Nicholas Tyacke (editors), The History of the University of Oxford: Volume IV: Seventeenth-Century Oxford(1984).
  4. ↑ [enllaç sense format] http://dspace.lib.kanazawa-u.ac.jp/dspace/bitstream/2297/5186/1/KJ00000706278.pdf Arxivat 2016-03-03 a Wayback Machine., p. 14.
  5. ↑ Memoirs of the life of Peter Daniel Huet, Bishop of Avranches, written by himself (1810), traducció de John Aikin, vol. II p. 188; online text.
  6. ↑ Schmitz du Moulm H., Un correspondant anglais de Quesnel: Lettres de Q à Edward Bernard, professeur d'astronomie à Oxford, Lias, 2 (1975), 281–312.
  7. ↑ Mordechai Feingold, Mathematical Sciences and New Philosophies, p. 384 a Trevor Henry Aston, Nicholas Tyacke (editors), The History of the University of Oxford: Volume IV: Seventeenth-Century Oxford(1984).
  8. ↑ [enllaç sense format] http://www.british-history.ac.uk/report.aspx?compid=43247
  9. ↑ Vita clarissimi & doctissimi viri, Edwardi Bernardi (1704)
  10. ↑ Joseph M. Levine, The Battle of the Books: History and Literature in the Augustan Age (1994), p. 69.
  11. ↑ ODNB
  12. ↑ [enllaç sense format] http://www.nahste.ac.uk/cgi-bin/view_isad.pl?id=GB-0237-David-Gregory-Dk-1-2-1-Quarto-A-20&view=basic Arxivat 2009-01-03 a Wayback Machine.
  13. ↑ [enllaç sense format] http://www.nahste.ac.uk/cgi-bin/view_isad.pl?id=GB-0237-David-Gregory-Dk-1-2-2-Folio-B&view=basic Arxivat 2007-02-22 a Wayback Machine.
  14. ↑ [enllaç sense format] http://www.kcl.ac.uk/depsta/iss/library/speccoll/exhibitions/gsci/maths.html Arxivat 2009-03-21 a Wayback Machine.
  15. ↑ Leonard Twells et al., The Lives of Dr. Edward Pocock, the celebrated orientalist (1816) p. 292; online text.
  16. ↑ M.B. Hall, 'Arabick Learning in the Correspondence of the Royal Society, 1660–1677', The 'Arabick' Interest of the Natural Philosophers in 17th-Century England, p.154
  17. ↑ A commentary on the prophecy of Hosea (1685)
  18. ↑ [enllaç sense format] https://web.archive.org/web/20161220052713/http://www.metrum.org/measures/european.htm
  19. ↑ Aristeae historia LXXII, about 1692.
  20. ↑ Orbis eruditi literatura à charactere Samaritico deducta (Oxford, 1689)).
  21. ↑ [enllaç sense format] http://www.bartleby.com/219/1330.html

Bibliografia

  • Sowerby, E. M. Catalogue of the Library of Thomas Jefferson, 1952, v. 1, p. 4


Registres d'autoritat
  • Vegeu aquesta plantilla
Professors Savilians i Lucasians d'Oxford i Cambridge
Professor Savilià de Geometria (Oxford)
Henry Briggs (1619)

Peter Turner (1631) John Wallis (1649) Edmond Halley (1704) Nathaniel Bliss (1742) Joseph Betts (1765) John Smith (1766) Abraham Robertson (1797) Stephen Rigaud (1810) Baden Powell (1827) Henry John Stephen Smith (1861) James Joseph Sylvester (1883) William Esson (1897) Godfrey Harold Hardy (1920) Edward Titchmarsh (1931) Michael Atiyah (1963) Ioan James (1969) Richard Taylor (1995)

Nigel Hitchin (1997)
Professor Savilià d'Astronomia (Oxford)
John Bainbridge (1620)

John Greaves (1642) Seth Ward (1649) Christopher Wren (1661) Edward Bernard (1673) David Gregory (1691) John Caswell (1709) John Keill (1712) James Bradley (1721) Thomas Hornsby (1763) Abraham Robertson (1810) Stephen Rigaud (1827) George Johnson (1839) William Donkin (1842) Charles Pritchard (1870) Herbert Turner (1893) Harry Plaskett (1932) Donald Blackwell (1960) George Efstathiou (1994) Joseph Silk (1999)

Steven Balbus (2012)
Professor lucasià (Cambridge)