Arthur Holly Compton
Biografia | |
---|---|
Naixement | 10 setembre 1892 Wooster (Ohio) |
Mort | 15 març 1962 (69 anys) Berkeley (Califòrnia) |
Causa de mort | Hemorràgia cerebral |
Sepultura | Wooster Cemetery (en) |
2n Membre de la junta | |
14 març 1957 – 15 març 1962 | |
1r Membre de la junta Smithsonian Institution | |
20 juny 1938 – 20 setembre 1956 | |
Dades personals | |
Formació | Universitat de Princeton Universitat de Minnesota Universitat de Chicago College of Wooster Bluffton University |
Director de tesi | Owen W. Richardson i Hereward Lester Cooke |
Activitat | |
Camp de treball | Física atòmica |
Ocupació | físic, físic teòric, professor d'universitat, físic nuclear |
Ocupador | Universitat de Chicago Universitat Washington a Saint Louis Institut de Tecnologia de Massachusetts |
Membre de | Acadèmia Prussiana de les Ciències Associació americana per l'avanç de la ciència American Physical Society Reial Acadèmia d'Arts i Ciències dels Països Baixos Societat Filosòfica Americana Acadèmia Americana de les Arts i les Ciències Accademia Nazionale dei Lincei Acadèmia Alemanya de Ciències Leopoldina Acadèmia Nacional de Ciències dels Estats Units |
Professors | Owen W. Richardson |
Alumnes | Winston H. Bostick |
Participà en | |
1939 | Projecte Manhattan |
1927 | Cinquè Congrés Solvay |
Obra | |
Obres destacables | |
Estudiant doctoral | Luis Walter Álvarez, Winston H. Bostick, Piara Singh Gill, Robert S. Shankland, Darol Froman i Francis Rudolph Shonka (en) |
Localització dels arxius |
|
Família | |
Cònjuge | Betty Charity McCloskey (en) |
Germans | Karl Compton |
Premis
| |
Signatura | |
Arthur Holly Compton (Wooster, EUA, 10 de setembre 1892 - Berkeley, EUA 1962) fou un físic i professor universitari nord-americà guardonat amb el Premi Nobel de Física l'any 1927.
Biografia
Nascut el 10 de setembre de 1892 a la població de Wooster de l'estat nord-americà d'Ohio va estudiar física a la Universitat de la seva població natal i a la Universitat de Princeton. L'any 1923 fou professor de física a la Universitat de Chicago. Des de 1945 fins al 1953 va ser rector de la Universitat de Washington i des de 1954 fou catedràtic de Filosofia Natural.
Compton morí el 15 de març de 1962 a la ciutat de Berkeley, a l'estat nord-americà de Califòrnia.
Recerca científica
Els seus estudis dels raigs X el van dur a descobrir l'any 1922 el denominat efecte Compton, el canvi de longitud d'ona de la radiació electromagnètica d'alta energia en ser difosa pels electrons. El descobriment d'aquest efecte va confirmar que la radiació electromagnètica té propietats tant d'ona com de partícules, un principi central de la teoria quàntica.
Durant la seva estada a la Universitat de Chicago Compton va dirigir el laboratori en el qual es va produir la primera reacció nuclear en cadena, participant posteriorment en el Projecte Manhattan per al desenvolupament de la bomba atòmica.
L'any 1927 fou guardonat, juntament amb el físic Charles Thomson Rees Wilson tot i que per motius diferents, amb el Premi Nobel de Física pels seus estudis sobre els raigs X i la formulació de l'efecte Compton.
Reconeixements
En honor seu, així com del seu germà Karl Taylor Compton, s'anomenà el cràter Compton de la Lluna així com l'asteroide (52337) Compton descobert el 2 de setembre de 1992 per Freimut Börngen i Lutz D. Schmadel.
Enllaços externs
- «Arthur Holly Compton» (en anglès). The Nobel Prize. The Nobel Foundation.