Albrecht Fröhlich

Infotaula de personaAlbrecht Fröhlich
Biografia
Naixement22 maig 1916 Modifica el valor a Wikidata
Múnic (Alemanya) Modifica el valor a Wikidata
Mort8 novembre 2001 Modifica el valor a Wikidata (85 anys)
Cambridge (Anglaterra) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
Grup ètnicJueus Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat de Bristol (1945–1951)
Wittelsbacher Gymnasium (1926–1933) Modifica el valor a Wikidata
Tesi acadèmicaOn Some Topics in the Theory of Representation of Groups and Individual Class Field Theory  (1951 Modifica el valor a Wikidata)
Director de tesiHans Heilbronn Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballTeoria de grups, matemàtiques, àlgebra i teoria de nombres Modifica el valor a Wikidata
Lloc de treball Cambridge Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciómatemàtic, professor d'universitat Modifica el valor a Wikidata
OcupadorKing's College de Londres (1955–1981)
Universitat de Keele (1952–1955)
Universitat de Leicester (1950–1952) Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Acadèmia de Ciències i Humanitats de Heidelberg (membre corresponent) (1982–)
Royal Society (fellow) (1976–) Modifica el valor a Wikidata
Obra
Estudiant doctoralJan Brinkhuis, Colin Bushnell, David Burns, Ronald Laxton, Günter Wicke, Raimundo Chela, Velluppilla Tharmaratnam, Anthony Barnard, Celia Glass, Soroosh Homayouni, S. A. Hug, Michael E. Keating, Howard Kleiman, Frederick Long, Abraham Lue, Allan McEvett, Adrian M. Nelson, M. A. Qureshi, Michael Rutter, Michael Singer, Stephen Wilson i Martin J. Taylor Modifica el valor a Wikidata
Localització dels arxius
  • King's College London Archives GB 0100 KCLCA K/PP156 Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeRuth Brooks
ParesJulius i Frida Fröhlich
GermansHerbert Fröhlich Modifica el valor a Wikidata
Premis

Albrecht Fröhlich (Múnic, 22 de maig de 1916 - Cambridge, 8 de novembre de 2001), conegut pels seus amics com Ali, va ser un matemàtic jueu alemany, nacionalitzat britànic.

Vida i Obra

Fröhlich va néixer a Múnic, on el seu pare era comerciant de bestiar. Durant els estudis secundaris, es va anar involucrant en les protestes contra el creixent nazisme.[1] El 1933, quan el partit nazi va arribar al poder, el seu pare va ser apallissat pels camises marrons i ell va ser detingut.[2] El dia següent de ser alliberat es va presentar en el consolat francès i poc temps després ja estava vivint a Alsàcia (en aquell tempos territori francès). Els seus pares s'hi van reunir unes setmanes més tard.[1] Mentre tant, el seu germà Herbert, onze anys més gran que ell, era desposseït del seu càrrec de professor de física a la universitat de Friburg de Brisgòvia i la seva germana Betti residia al Mandat britànic de Palestina. Fröhlich i els seus pares van romandre un any a Alsàcia fins que van obtenir els visat per anar a Palestina a reunir-se amb Betti i residint a Haifa.[3] Mentre tant, el seu germà Herbert, després de passar un curs a la Unió Soviètica, havia estat contractat com professor a la universitat de Bristol.

Fröhlich a Haifa, no va continuar els estudis, sinó que va treballar com mecànic i electricista de la companyia dels ferrocarrils. Per això, en acabar la Segona Guerra Mundial no tenia cap titulació. Tot i així, Herbert, el seu germà, va aconseguir que l'admetessin a la universitat de Bristol per seguir estudis de matemàtiques a finals de 1945.[4] El 1948 (amb trenta-dos anys d'edat) es va graduar i va iniciar estudis de recerca sota la direcció de Hans Heilbronn.[5] El 1951 va obtenir el doctorat i, a continuació, va treballar de professor a les universitats de Leicester (1951-1952) i de Keele (1952-1955).[6] El 1955 va ser contractat pel King's College de Londres, on va romandre fins la seva jubilació el 1981.[5] Després de jubilar-se, va continuar col·laborant amb el Robinson College de la universitat de Cambridge, població a la qual es va traslladar a viure el 1993, quan la seva dona es va jubilar del seu treball de metge de capçalera.[7]

Fröhlich va publicar més d'un centenar d'articles científics[8], quasi tots ells sobre àlgebra i teoria de nombres.[9] També va publicar vuit llibres de text sobre els seus temes d'estudi.[10]

Referències

  1. ↑ 1,0 1,1 Taylor, 2006, p. 330.
  2. ↑ Birch i Taylor, 2005, p. 152.
  3. ↑ Taylor, 2006, p. 331.
  4. ↑ Birch i Taylor, 2005, p. 152-153.
  5. ↑ 5,0 5,1 Birch i Taylor, 2005, p. 153.
  6. ↑ Taylor, 2006, p. 332.
  7. ↑ Birch i Taylor, 2005, p. 155.
  8. ↑ Birch i Taylor, 2005, p. 165-168.
  9. ↑ Birch i Taylor, 2005, p. 156.
  10. ↑ Taylor, 2006, p. 345-347.

Bibliografia

  • Birch, Bryan J.; Taylor, Martin J. «Albrecht Fröhlich. 22 May 1916 – 8 November 2001» (en anglès). Biographical Memoirs of Fellows of the Royal Society, Vol. 51, 2005, pàg. 151-168. DOI: 10.1098/rsbm.2005.0010. ISSN: 0080-4606.
  • Narkiewicz, Władysław. The Story of Algebraic Numbers in the First Half of the 20th Century (en anglès). Springer, 2018. ISBN 978-3-030-03753-6. 
  • Taylor, A.J. «Albrecht Fröhlich 1916-2001» (en anglès). Bulletin of the London Mathematical Society, Vol. 38, Num. 2, 2006, pàg. 329-350. DOI: 10.1112/S0024609306018443. ISSN: 0024-6093.

Enllaços externs

  • O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Albrecht Fröhlich» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland.
  • Muñoz García, Amelia. «La vocación tardía de Albrecht Fröhlich». Radio Sefarad. [Consulta: 17 setembre 2022]. (castellà)
Registres d'autoritat
Bases d'informació