Al-Baghdadí

Per a altres significats, vegeu «Abu Bakr al-Baghdadi».
Infotaula de personaAl-Baghdadí
Nom original(ar) عبد القاهر بن طاهر البغدادي Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(ar) أبو منصور عبدالقاهر ابن طاهر بن محمد بن عبدالله التميمي الشافعي البغداديar Modifica el valor a Wikidata
c. 961 Modifica el valor a Wikidata
Bagdad (Califat Abbàssida) Modifica el valor a Wikidata
Mort1037 Modifica el valor a Wikidata (75/76 anys)
Esfarayen Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióIslam, sunnisme i aixarisme Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballAixarisme, xafiisme i matemàtiques Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciómatemàtic, literat, alfaquí, ulema Modifica el valor a Wikidata
ProfessorsAl-Isfarainí Modifica el valor a Wikidata
AlumnesAbū l-Qàsim al-Qushayrí, al-Bayhaqí i Al.Faramdhí Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables
  • Kitab al-milal wa-al-nihal
  • أصول الدين
  • Farq bayna al-firaq
  • (2020) al-Asmau wa-s-sifat Modifica el valor a Wikidata

Al-Baghdadí (àrab: عبد القاهر بن طاهر البغدادي) (Bagdad, c. 961 - Esfarayen, 1037), de nom complet Abu-Mansur Abd-al-Qàhir ibn Tàhir ibn Muhàmmad ibn Abd-Al·lah at-Tamimí aix-Xafií al-Baghdadí, va ser un matemàtic, jurista xafiïta,[1] teòleg aixarita[2] i especialista en aqida.[3] Conegut indistintament com a Abu-Mansur al-Baghdadí o Ibn Tàhir al-Baghdadí.

Vida i obra

Abu-Mansur al-Baghdadí va néixer, com indica la seva nisba al-Baghdadí, a Bagdad (actual Iraq) vers l'any 980, fill d'una família acomodada. Del seu nom complet, es poden deduir alguns elements biogràfics: l'altra nisba, at-Tamimí, significa probablement la seva vinculació (real o fictícia) a la tribu dels Banu Tamim, originària de l'Aràbia Saudita, i la tercera nisba, aix-Xafií, que pertanyia a l'escola de jurisprudència musulmana xafiïta.

Va deixar Bagdad amb el seu pare per instal·lar-se a Nixapur, al nord-est de l'actual Iran, on va portar una vida d'ensenyament i recerca. La inestabilitat política de la regió i les constants revoltes, el portaren a traslladar-se a la més tranquil·la ciutat d'Esfarayen, sempre a l'actual Iran. Com a Nixapur, seguirà amb les seves ensenyances de franc, gràcies a la seva fortuna personal.

Malgrat que va escriure nombroses obres religioses, teològiques i jurídiques, és conegut fonamentalment per dos tractats matemàtics que han estat a bastament estudiats, al contrari que la resta de la seva obra. El primer és un petit volum sobre les mesures, Kitab fi-l-misaha, en el qual explica les formes de mesurar longituds, superfícies i volums amb les regles ordinàries. El segon, At-takmila fi-l-hissab, és més llarg i molt més important.

Teories matemàtiques

En la introducció de la Takmila,[4] Abu-Mansur diu que vol explicar tots els diferents sistemes aritmètics. Abu-Mansur presenta set sistemes aritmètics diferents, en comptes dels tres que tradicionalment utilitzaven els llibres de la seva època (sexagesimal, indi i comptar amb paraules).

Els dos primers sistemes explicats per Abu-Mansur són els de l'aritmètica índia pels nombres enters i per les fraccions. El tercer és el sexagesimal (expressat en numerals indis i tractat en la forma dels indis). El quart és el comptar amb paraules a l'estil d'al-Buzajaní o al-Karají. Els següents dos sistemes són l'aritmètica dels nombres irracionals i les propietats dels nombres. I, finalment, el setè és l'aritmètica comercial.

Conseqüències dels diferents sistemes

Abu-Mansur és partidari clarament del sistema indi, però les seves aportacions més notables es troben en l'anàlisi dels nombres irracionals, en el qual tracta les regles dels irracionals del Llibre X dels Elements de Geometria d'Euclides en forma numèrica, i en les propietats del nombres, en el qual millora i corregeix errors de Nicòmac.

En aquest aspecte, Abu-Mansur presenta una interessant discussió dels nombres perfectes, deficients i abundants.

Aportacions al coneixement de l'obra d'Al-Khwarizmí

A més d'això, l'interès d’At-takmila fi-l-hissab resideix en la citació i comentari dels treballs de Muhàmmad ibn Mussa al-Khwarazmí, que són avui desapareguts i que expliquen d'alguna manera la polèmica medieval entre abacistes i algoristes.

Teories religioses i teològiques

Al-Baghdadí va ser també autor de diferents obres religioses i teològiques; la més notable és Farq bayn al-Firaq (Diferències entre les sectes),[5] en la qual exposa i compara els diferents corrents de l'Islam, partint de la base que el Sunnisme és l'única verdadera i que totes les demés son herètiques. També examina les creences d'altres religions, com la cristiana o l'hebrea, però només de passada.[6] En la seva obra Kitab usul al-din (Fonaments de l'Islam), fa un tractament sistemàtic, començant pel cosmos, els atributs de déu i els cins pilars de l'Islam (fe, pregària, caritat, dejuni i peregrinació)[7] i acabant amb la gihad i les lleis de la propietat, contribuint a l'amalgama de conceptes legals, polítics, socials i religiosos en que va esdevenir l'Islam.[2]

Referències

  1. ↑ Shagaviev, 2023, p. 63.
  2. ↑ 2,0 2,1 Choueiri, 2010, p. 3.
  3. ↑ Rippin i Knappert, 1990, p. 10.
  4. ↑ Saidan, 1987, p. 437 i ss.
  5. ↑ Shagaviev, 2023, p. 59-60.
  6. ↑ Pulcini, 1998, p. 46.
  7. ↑ Rippin i Knappert, 1990, p. 89 i ss.

Bibliografia

  • Choueiri, Youssef M. Islamic Fundamentalism 3rd Edition: The Story of Islamist Movements (en anglès). Continuum International Publishing Group, 2010. ISBN 0826498019. 
  • Mohd Radhi, Ibrahim «Knowledge of Good and Evil According to Muslim Theologians» (en anglès). The International Journal of Religion and Spirituality in Society, Vol. 9, 2019, pàg. 45-52. DOI: 10.18848/2154-8633/CGP/v09i03/45-52. ISSN: 2154-8633.
  • Pulcini, Theodore. Exegesis as Polemical Discourse (en anglès). The American Academy of Religion, 1998. ISBN 0-7885-0396-0. 
  • Rippin, Andrew; Knappert, Jan. Textual Sources for the Study of Islam (en anglès). University of Chicago Press, 1990. ISBN 0226720632. 
  • Saidan, A.S.. «The 'Takmila fi'l-Hisab' of al-Baghdadi». A: David A. King, George Saliba (eds.). From deferent to equant (en anglès). New York: New York Academy of Sciences, 1987, p. 437-443. ISBN 9780897663953. 
  • Shagaviev, Damir Adgamovich «Imam Abu Mansur al-Baghdadi in Wafiyyat al-Aslaf Biographical Dictionary by Shihab al-Din al-Marjani» (en rus). Исламоведение, Vol. 14, 2023, pàg. 58-66. DOI: 10.21779/2077-8155-2023-14-3-58-66. ISSN: 2077-8155.

Enllaços externs

  • Saidan, A.S. «Al-Baghdādī, Abū Manṣūr ʿAbd Al-Qāhir Ibn Ṭāhir Ibn Muḥammad Ibn ʿAbdallah, Al-Tamīmī, Al-Shafiʿī» (en anglès). Complete Dictionary of Scientific Biography, 2008. [Consulta: 11 setembre 2012].
  • O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Al-Baghdadí» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland.
  • van Ess, J. «BAḠDĀDĪ, ʿABD-AL-QĀHER» (en anglès). Encyclopaedia Iranica, 2011. [Consulta: 5 abril 2024].
Registres d'autoritat