Afrodit

No s'ha de confondre amb Afrodita o Hermafrodit.
Infotaula personatgeAfrodit

Herma d'Afrodit, Museu Nacional d'Estocolm Modifica el valor a Wikidata
Tipusdeïtat grega
deïtat de la fertilitat Modifica el valor a Wikidata
Dades
Gèneremasculí Modifica el valor a Wikidata

Afrodit (en grec antic Ἀφρόδιτος), era una veritable Afrodita masculina. El culte de l'Afrodit xipriota apareix al costat del d'Afrodita. Des de Xipre, el seu culte es va propagar a l'Àsia Menor, a Pamfília, potser a Lidia i a Cària.[1]

Afrodit va ser representat amb una forma femenina i una indumentària com l'Afrodita, però també amb un fal·lus i, per tant, el nom era masculí.[2] Tot i que aquesta deïtat hauria arribat a Atenes des de Xipre al segle IV aC. Al segle V aC, ja existien però, hermes d'Afrodit, o estàtues fàliques amb cap femení.[3]

Vegeu també

  • Agdistis
  • Ardhanari
  • Hermafrodit

Referències

  1. ↑ Revista de filología y lingüística de la Universidad de Costa Rica, Volúmenes 20-21; 1994 p. 17-20
  2. ↑ Bullough, Vern L.; Bullough, Bonnie. Cross Dressing, Sex, and Gender. reprint. University of Pennsylvania Press, 1993, p. 29. ISBN 9780812214314. 
  3. ↑ Baillière, Tindall. The International journal of psycho-analysis. 28. Published by Routledge for the Institute of Psycho-Analysis, 1947, p. 150. OCLC 1640896. 

Bibliografia

  • Marie Delcourt. Hermaphrodite: Myths and Rites of the Bisexual Figure in Classical Antiquity, 1961, p. 27. 
  • Walter Burkert. Greek Religion. Harvard University Press, 1985, p. 152. 
  • Yves Bonnefoy. Greek and Egyptian Mythologies. University of Chicago Press, 1992, p. 171. 
  • Yulia Ustinova. The Supreme Gods of the Bosporan Kingdom. Brill, 1999, p. 37, 106. 
  • Luc Brisson. Sexual ambivalence: androgyny and hermaphroditism in Graeco-Roman antiquity, 2002, p. 54. 
  • Signe Isager; Poul Pedersen The Salmakis inscription and Hellenistic Halikarnassos, 2004, p. 60. 
  • Rabun M. Taylor. The Moral Mirror of Roman Art. Cambridge University Press, 2008, p. 218. 
  • Marie-Louise Winbladh. The Bearded Goddess. Armida Publications, 2012. ISBN 9963-706-31-2. 
  • Macrobi, Saturnalia III, 8[1][2]
Text llatí a LacusCurtius.
  • Servi, Comentari sobre La Eneida de Virgili II, 632
Text llatí a Perseus Project.
Text anglès a Perseus Project.
Text grec a Wikisource.
  1. ↑ Cuadernos de historia primitiva, Volúmenes 3-5; 1948 p. 118
  2. ↑ Política y religión en Atenas arcaica: la reorganización de la polis en época de Solón; 2002 p. 191